Pere Aragonès, seguint la tònica a la qual ja ens té acostumats ERC, va cedir i acudir a la conferència de presidents autonòmics després de fer-se pregar. No s’ha entès mai perquè no acudeix a aquests àmbits, sobretot quan el seu col•lega basc s’hi fa present. Però, més enllà d’aquest fet, en aquesta ocasió Aragonès anava –deien els seus portaveus- amb un paquet de més de vint mesures. La realitat, com també es fa palesa al Congrés, és que la presència del president de la Generalitat, més enllà de no acudir com és habitual a la foto amb el rei, es va produir en la més total de les insignificances. I aquí hi ha un problema polític. Si Torra era un president anòmal que arribava a ser una paròdia del càrrec, l’actual, malgrat totes les preparacions prèvies, senzillament no l’omple.
La qüestió culminant d’aquesta reunió de presidents era, junt amb el problema dels refugiats d’Ucraïna, la destrossa terrible econòmica i social que va acometent la inflació. Abordar aquest problema era una prioritat i el resultat ha estat més aviat magre, si bé al final, i per la pressió del president gallec, es va acabar introduint una referència a una indeterminada reducció de les càrregues impositives. I és que el moll de l’ossada de la qüestió i de l’aparent paradoxa, és que com més alta és la inflació, més perjudicats resulten els ciutadans i les empreses per aquesta mena d’impost que genera, i més beneficiat esdevé l’estat perquè ingressa més.
Tot el sistema impositiu quan és inflacionari atorga uns guanys extraordinaris a la hisenda estatal. Només cal pensar en un dels impostos l’IRPF. La inflació significa que pots pagar més tenint, en termes reals, és a dir de poder adquisitiu, una renda inferior. També passa amb tots els impostos que carreguen béns i serveis. L’IVA és un cas clamorós, accentuat pel fet que els productes que majoritàriament compren les rendes més baixes són els que, en l’actualitat, tenen nivells de preus més elevats perquè evidentment l’impacte de la inflació sobre el conjunt de productes no és igual per a tots.
Un exemple d’aquesta situació el podem observar en la benzina i el gasoil. En la mesura que s’encareix, l’estat infla la seva bossa. A la taula adjunta es pot veure el gran diferencial de preus que existeix entre alguns països en relació amb el preu de venda d’aquests combustibles i també podem constatar com més de la meitat dels 1,91 euros per litre de dièsel que val a Espanya, es tradueixen en ingressos de l’estat.
La resposta a aquesta situació només pot ser una baixada generalitzada dels nivells impositius, i un reajustament de les taules fiscals que regulen la tributació de l’IRPF. Aquesta és l’única manera d’aconseguir que la inflació a sobre no actuï com un espoli de les rendes d’empreses i ciutadans en benefici de l’administració de l’estat, sense que aquest fet generi contrapartides tangibles.
El resultat final de la reunió de La Palma es verificarà amb el compromís sobre els impostos, i aquí és on voldríem veure, d’una vegada per totes, un paper important del president Aragonès i d’ERC.
Loading ...
