- L’actitud dels nord-americans. En contra del que pot semblar per la desinformació que impera a Europa, l’opinió de la ciutadania americana és molt negativa amb la crisi d’Ucraïna i la forma d’actuar del president Biden. Una enquesta del The Washington Post i la cadena ABC, feta entre el 20 i 24 de febrer, assenyalava que una gran majoria d’americans, el 75%, qualificava negativament la situació econòmica i desaprovava en un grau insòlit al president, en un 55%, davant tan sols d’un 37% que l’aprovava. Un 47% estava contra la seva gestió de la crisi d’Ucraïna per només un 33% a favor i un 20% sense opinió. Un altre sondeig de TheAssociated Press, fet entre el 18 i el 21 de febrer, abans de la invasió, mostrava que només un 23% dels nord-americans creuen que el seu país hauria de tenir un paper important en el conflicte, davant d’un 52% que defensen un perfil baix i un 20% que prefereixen no implicar-se. Tot plegat revela una baixa moral de la societat americana davant la situació política, econòmica i del conflicte amb Rússia.
- El bel•licisme extraordinari dels mitjans de comunicació espanyols, tant els que se situen a la dreta com a l’esquerra liberal, cas d’El País, generen una opinió que afavoreix tot el que sigui augmentar la intervenció europea, alhora que mantenen una línia de demonitzar Putin i Rússia. Hi ha un rerefons bel•licóspoc responsable en les línies editorials dels mitjans de comunicació espanyols, que s’acosten als que mantenien abans de l’agost del 1914 els diaris de França, el Regne Unit, Àustria i Alemanya. No s’entén massa bé en què beneficia aquesta pressió mediàtica als interessos reals d’Espanya i Europa, si bé és conseqüent amb l’estratègia de Washington.
- La total absència d’enquestes a la ciutadania europea. En contra del que és habitual, han desaparegut dels mitjans de comunicació les enquestes sobre l’opinió dels europeus en relació amb la intervenció a la guerra, les mesures econòmiques i les seves repercussions. En aquest sentit, hi ha tres preguntes clau que no es formulen i que els governs oculten deliberadament. Primera: Està disposat vostè, els seus fills o nets a anar a una guerra per Ucraïna? Segona: està d’acord en assumir el risc d’una guerra nuclear per aquest motiu? Tercera: assumeix l’empitjorament de les seves condicions de vida per l’efecte “rebot” de les sancions a Rússia?
- Les sancions no han abordat dos punts crucials. El més important de tots, el gas. Malgrat tot, Rússia continua venent gas a Europa i aquesta el paga. Aquí no hi ha hagut cap mena de sanció. I el mateix succeeix amb la inversió en fons especulatius de Wall Street.
- Algèria garanteix aportar més gas a Europa, però ho farà a través d’Itàlia i no d’Espanya. Argumenta que el gasoducte té més capacitat i Itàlia té més dependència de Rússia, un 43%, i està més connectada a la xarxa europea. Aquest fet posa fi al somni sanchista, airejat en un diari, de convertir Espanya en el soci estratègic del gas a Europa procedent del nord d’Àfrica. En realitat era una missió impossible perquè ni a mitjà termini hi ha la connexió necessària que travessi els Pirineus per fer el transvasament.
- Els problemes econòmics. Per a Europa en general, i especialment per als països de l’àrea central, com Alemanya, el cop serà important. Cal recordar que la UE exporta per valor de 158.500 milions en productes industrials i serveis que ara quedaran reduïts a la mínima expressió. Això si no empitjora la situació i es produeix l’apagada energètica perquè el gas natural deixa de fluir. Per a Espanya l’impacte directe és aparentment menor perquè les seves exportacions són molt minses, només un 0,7% del total, però afecten 4.981 empreses, de les quals 1.825 exporten de manera regular. Però, no és aquest el problema més important, sinó el que es produirà sectorialment. Per exemple, la ceràmica pot entrar en crisi pel preu de l’energia i tot el sector agrari, inclòs el ramader, es veurà durament afectat, no tant per la falta de provisions procedents d’Ucraïna com per l’increment de costos que s’afegiran als que ja s’han estat produint al llarg de 2021. L’efecte global més important per a Espanya serà la inflació. En aquest moment està en el 7,6% i és la més elevada des de 1989. Aquest tipus de xifres desballesta absolutament els pressupostos de l’estat i totes les previsions empresarials. D’altra banda, és previsible que Alemanya entri en recessió a finals d’aquest semestre i tot plegat alentirà el creixement econòmic. També sembla difícil combinar les característiques d’aquesta crisi i els seus costos amb la iniciada transició energètica. Tot plegat, un panorama fosc que les mesures de la UE tendeixen encara a fer més negre.
- Retorna l’Alemanya armada. De la mà de la socialdemocràcia, els verds i els liberals, Alemanya ha pres la decisió d’enfortir poderosament el seu exèrcit. Dedicarà el 2% del seu PIB a despesa militar, i ara mateix injecta 100.000 milions d’euros addicionals per accelerar aquesta militarització. Aquesta sola aportació ja supera tot el pressupost en defensa d’Espanya. Interessa a Europa una Alemanya rearmada com en els temps passats? És l’escenari desitjable una OTAN que marca el camí a seguir, dirigida des de Washington, més una Alemanya superpotent sense que existeixi un sistema de defensa realment europeu? És aquest el camí de la UE?
- Itàlia, França, Grècia i Espanya eviten la línia que impulsen els països nòrdics i centreeuropeus d’enviar armes ofensives a Ucraïna. En aquests moments, la UE ha depassat algunes línies vermelles. La primera, la d’efectuar com a UE compres massives d’armament per fer arribar a Ucraïna. L’altra, la d’enviar avions comprats amb recursos europeus. És una implicació molt perillosa.
- No és propi d’uns estats de dret liquidar les emissions de les emissores russes RT i Sputnik. Que els seus punts de vista siguin diferents dels oficials no justifica aquesta censura radical. De fet, veient que amb cada circumstància que es produeix un fet extraordinari, com ja va passar amb la pandèmia, els nostres règims “liberals” liquiden drets constitucionals sense cap mena de problema. Hem entrat en una dinàmica perillosa que la covid-19 ja va anunciar.
- El desapercebut paper de Turquia. Cada vegada més aquest país incrementa la seva influència militar i política, i ara aprofita la guerra d’Ucraïna en el mateix sentit. Aquest creixement geoestratègic turc tindrà un cost important per al futur d’Europa.
- L’emigració massiva ucraïnesa és una necessitat humanitària que cal ser atesa, però al mateix temps cal recordar que una part d’aquests ucraïnesos troben en aquest camí una oportunitat econòmica per emigrar sense les traves que fins ara existien. Cal recordar que ja abans de la guerra la situació econòmica d’Ucraïna era molt deficient, de manera que ja existia un flux emigratori molt importantcap a Polònia, que no és precisament un dels països amb més renda per càpita de la UE.
Loading ...
