En aquests moments és una evidència que Catalunya està a anys llum de tenir cap mena de perspectiva de complir amb els horitzons assenyalats per Europa, per dotar-nos d’un mix de producció basat en energies que no tinguin impacte ambiental. El nostre retard en les instal•lacions fotovoltaiques i en l’energia eòlica, és descomunal i no pas per manca d’inversors potencials, sinó pels inconvenients administratius i territorials que tota iniciativa empresarial d’aquesta mena provoca.
Passem comptes: no volem que línies de molt alta tensió, procedents d’Aragó o França, travessin el territori català per subministrar-nos energia, a causa de l’impacte que tenen sobre el territori. Volem que tanquin les centrals nuclears que ens aprovisionen d’energia, perquè refusem aquesta font (malgrat que Europa la recupera temporalment per necessitat). Tenim pràcticament congelada la regulació dels nostres rius per aconseguir una energia tan extraordinària com és la hidràulica. No volem parcs de fotovoltaica ni molins terrestres ni a la costa. Les nostres grans ciutats, totes elles molt ecologistes, amb Colau al capdavant, tenen una política igual a zero amb l’autoproducció d’energia, començant per aquella que ja era vella als anys 70 del segle passat, i que és l’obtenció d’aigua calenta per l’energia solar.
La pregunta del milió és com pensem que Catalunya podrà satisfer les seves necessitats d’energia a còpia de dir no a tot? Després succeirà els que ens passa sempre. Com la realitat acaba apretant, al final de pressa, corrents i malament anem posant pedaços. O fem això o construïm universos Màtrix com el de la previsió de la Generalitat en matèria de fotovoltaica i eòlica. La cosa va així. L’energia fotovoltaica representa ara 344,5 megawatts. I fa anys que estem amb aquest tema. Doncs bé, la previsió de la Generalitat és que el 2050 hàgim multiplicat aquesta xifra per 111,6 i arribar als 38.474 megawatts.
Tot és molt senzill: s’agafa un gràfic, i a partir del 2030 es dibuixa una línia recta ascendent d’un creixement bestial i ja està. El problema és com això es du a terme a la pràctica. Però no importa perquè aquí l’únic que cal salvar són les aparences de les quals s’alimenta Màtrix.
L’energia eòlica terrestre produeix en l’actualitat 1.271 megawatts i aspirem a generar-ne 29.000 també el 2050. I la tècnica de la previsió és la mateixa. A partir del 2030, línia recta cap amunt fins a arribar al cel i els que vinguin darrere ja sabran com fer-ho.
És evident que amb aquest tipus d’autoenganys en una qüestió tan decisiva com l’energia, només aconseguim castigar els mateixos catalans i la nostra economia.
Loading ...
