Una vegada més la política, que avança a passes accelerades a convertir-se en un univers Màtrix, en el qual es debat com a realitat el que és una ficció, ha tornat a actuar en aquest prolongat debat sobre les macrogranges.
Cal començar per dir que les macrogranges no existeixen. El que hi ha és la divisió entre ramaderia intensiva i extensiva, i la primera, com tota activitat econòmica, tendeix a reduir en dimensió per baixar els costos. En aquest sentit, cal considerar que malgrat la puja continuada de preus amb euros constants, els de la carn són pràcticament equivalents als que existien l’any 1980, i això és conseqüència del guany en productivitat de les explotacions ramaderes. La ramaderia intensiva genera la major part de la producció a Espanya, entre el 80% i el 90% de tot el producte final ramader, i en el cas de Catalunya, la participació està en la magnitud màxima indicada. La xifra dona una idea clara del que significa l’altra ramaderia, la que es considera millor, l’extensiva.
La intensificació de la producció ramadera a través de l’engreix a granges, sigui de porcí, aviram o boví, ha fet que en el transcurs dels últims 60 anys la despesa familiar en alimentació s’hagi reduït del 50% al 14%. Mig segle enrere la meitat dels ingressos de tota una família es dedicaven a obtenir els aliments necessaris. En l’actualitat aquesta xifra ha quedat reduïda al 14%. El 36% és el que permet a les famílies viatjar, fer vacances, comprar electrodomèstics, gastar més en roba, etc. En altres termes, la ramaderia intensiva és la que ha fet possible, en gran manera, aquesta reducció que té un efecte multiplicador sobre la demanda d’altres productes. Al mateix temps, ocupa el 12% del sector agroalimentari, en el seu conjunt, de la població catalana i és de lluny el que més fixa població en l’àmbit rural.
És un gran factor exportador i en part va salvar els mobles l’any 2020, el de la covid, quan les exportacions generals van caure un 10,4%, mentre que les agroalimentàries van incrementar-se un 4,4%. I ja que hem referit l’any covid, cal recordar que malgrat els confinaments i les limitacions, en cap moment es va produir un problema d’aprovisionament, perquè la producció de carn va funcionar a ple rendiment.
En caràcter més global cal subratllar que als anys 60 del segle passat la població que presentava dèficit alimentari era de l’ordre del 50% i avui és només de l’11%. I que aquest dèficit alimentari es concentrava molt en els aminoàcids essencials que proporciona la proteïna animal; en altres termes, ha estat la ramaderia intensiva la que ha permès una humanitat molt més ben alimentada.
La primera conclusió és evident. Poca broma amb la ramaderia intensiva perquè pel que hem narrat en termes molt resumits, el seu paper és central i estratègic en l’alimentació, en la capacitat de consum de les famílies i, per tant, en el funcionament general de l’economia.
Dit això, cal apuntar que, evidentment, presenta importants inconvenients que són ben coneguts i que en part estan ben corregits per la legislació existent, i en part no. Per exemple, el control que exerceix la sanitat animal mitjançant els veterinaris presenta un molt elevat nivell d’eficàcia. Això no vol dir que encara no s’han resolt totalment problemes com l’excés d’ús d’antibiòtics en l’alimentació animal i l’estrès del bestiar per les condicions de producció.
També l’impacte contaminant, que en el cas dels purins a Catalunya és el més evident. Però és obvi que en el món real i no en el Màtrix, si volem que la gent continuï menjant carn sense arruïnar-se en l’intent, el que cal és regular millor la ramaderia intensiva, facilitar-li recursos perquè sigui més sostenible i menys estressant per als animals, qüestió perfectament a l’abast, i que els fons europeus haurien de fer possible si el govern de Sánchez i el ministre de les macrogranges, Garzón, tinguessin dos dits de front i no es perdessin en debats sobre com són de perjudicials aquestes, o que extraordinari és menjar-se un “chuletón”, com va dir Sánchez. És evident que el nivell polític és molt baix.
També millorar la ramaderia extensiva, la certificació dels seus productes en origen i la traçabilitat, serien elements que ajudarien, i també la seva combinació generalitzada i ben controlada en la pastura als boscos que assoliria un millor estat d’aquests.
Loading ...
