Sense cap mena de pudor, molts mitjans de comunicació s’han apuntat a la moda d’anunciar el “risc” que esteroides posin en perill la Terra en xocar contra aquesta. Sens dubte hi ha l’oportunisme d’aprofitar l’èxit de la pel•lícula de Netflix “No mires arriba” que narra amb un to tragicòmic la fi del món precisament per un impacte d’aquesta naturalesa i la irresponsabilitat dels polítics i dels mitjans de comunicació.
Però d’irresponsabilitats també n’hi poden haver en sentit oposat, en presentar com a riscos reals els que no ho són, en els titulars, en la forma de tocar la informació, malgrat que després llegim amb deteniment la lletra petita i les dades ens constatin que no hi ha perill.
És el que passa ara mateix amb l’asteroide 7482 (1994PCU) que forma part del llistat que la NASA manté contínuament actualitzat del “Centre per l’estudi d’objectes propers a la Terra”. D’acord amb aquesta informació, presenten l’escenari d’aquest asteroide amb titulars com el següent: “Un asteroide 5 vegades més gran que la Sagrada Família amenaça la Terra”. Aquest, per exemple, era el titular d’un diari esportiu de Barcelona, l’Sport. I aquest fet es produiria el pròxim 18 de gener. Cal dir, però que aquesta “proximitat” és d’1,93 milions de quilòmetres de distància.
Per fer-nos una idea, la Lluna està a 384.400 quilòmetres, és a dir 6 vegades més a prop, i Mart que el veiem bastant lluny, té un periheli d’1,47 milions de quilòmetres. O sigui, que el perillós asteroide passarà més lluny que la distància sumada que ens separa de Mart i la Lluna. Es pot parlar de proximitat, és bo fer el seguiment, però en qualsevol cas és una exageració presentar-ho com una amenaça.
Una cosa semblant, però per una raó diferent, passa amb l’asteroide, que aquest sí que impactarà previsiblement a l’atmosfera del 16 de maig, però aquí la qüestió radica en la petita dimensió que farà que quan impacti es fragmenti, en part destruït per la calor, i els resultats en forma de cossos que puguin caure sobre la terra difícilment puguin provocar cap catàstrofe significativa.
De fet, el 15 de febrer del 2013 ja es va produir a Txeliàbinsk un impacte d’un bòlid d’aquesta mena a Rússia. Concretament a la zona dels Urals. Que no va provocar ni tan sols un cràter, però sí que va generar una onda sònica important. En aquest cas la major part de l’energia es va alliberar entre els 5 i 15 quilòmetres d’alçada. Normalment, ho fan a una altura més gran, 30 -50 quilòmetres. A la terra impacten cada any meteorits de petita dimensió dels que ni tan sols ens assabentem perquè es difuminen a l’atmosfera. El fet recent i més important en aquest sentit es va produir en el cas del bòlid de Tunguska també a Rússia el 1908. En aquest cas sí que va provocar un fort impacte que va arrasar una àrea de 2.150 km² de bosc. És el cas més important registrat fins al moment, però la seva dimensió poc té a veure amb el que ens visitarà el mes de maig.
Les informacions sobre la fi del món sempre són una font de visites importants per als mitjans de comunicació, però aquest fet d’interès comercial no hauria de desvirtuar l’ètica periodística de titular i situar les coses en el seu just context.
Loading ...
