L’estat actual del patrimoni de la ministra Irene Montero s’ha vist sotmès a polèmica per la pregunta formulada pel diputat Cambronero del grup mixt en formular la pregunta de com era possible que en 5 anys el patrimoni de Montero hagués passat de 6.823 euros a 629.969. Juan Carlos Monedero ja ha acusat de mala fe al diputat perquè edueix que aquest increment és degut a l’herència rebuda per part de la ministra a causa de la mort del seu pare i que aquí rau tota l’explicació de l’increment patrimonial.
Aquí rau l’explicació, però això no vol dir que aquesta estigui lliure d’ombres. Evidentment, cap d’elles relacionada amb guanys que pressuposessin un il·lícit, però sí que amb la forma com es valoren i s’utilitzen els patrimonis, així com els ingressos públics.
Anem per la banda de l’herència. Atès que Montero té un crèdit de 231.156 euros fruit de la hipoteca sobre el xalet de Galapagar que comparteix al 50% amb Pablo Iglesias, el seu patrimoni net és en realitat de 398.813 euros, que corresponen, i aquí hi ha tota una primera consideració, al valor del 50% de l’esmentat xalet, el 50% de l’habitatge heretat, un altre 50% d’un pis a Àvila, el 50% d’una finca urbana a la mateixa població, la meitat també d’una finca rústica i la meitat d’un magatzem.
Donat que la ministra ha declarat uns béns inmobles per valor 355.049, als quals caldria afegir el crèdit de 231.156 euros, amb un valor total de 586.205, cal preguntar-se si aquest llarg llistat de propietats al 50%, poden tenir com a valor real uns 600.000 euros, perquè estem parlant d’un important xalet amb piscina, dos pisos, una finca rústica i un magatzem. Tot això si respongués a una valoració real, tindria un valor que superaria per poc el milió d’euros.
Sembla certament que en aquest món hi ha una clara infravaloració del valor patrimonial de tots aquests béns.
Però hi ha una altra qüestió, que és que tot això no explicaria l’increment patrimonial, considerant els comptes corrents, els dipòsits, les assegurances i plans de pensions. Per assolir-ho la ministra hauria d’haver estalviat més de 150.000 euros en cinc anys. Si considerem que els seus ingressos com a membre de Podemos, que n’entreguen una part al partit, és de 51.300 euros bruts l’any, això representaria un total de 256.500 euros bruts, és evident que descomptant l’IRPF estaríem davant d’una taxa d’estalvi insòlitament alta. L’explicació és molt simple:
El que assenyalen les xifres és que una bona part de les despeses personals d’Irene Montero són pagades no a expenses del seu salari de ministre, sinó de representació del seu ministeri. I aquí és on plora la criatura, perquè no pot ser que l’activitat personal que no estigui directament connectada amb el seu servei públic, hagi de ser pagat amb recursos pressupostaris.
Per tant, en el cas de les finances d’Irene Montero no hi ha cap gran escàndol, però sí que hi ha una vegada més, i aquí no es diferencia la vella política de la nova, el fet d’extreure suc a situacions de poder que permeten obtenir guanys que estan fora de les possibilitats del comú dels ciutadans.
Loading ...
