En una estranya compareixença el diumenge, que havia aixecat expectatives per insòlita i també generat preocupació pel que podria anunciar en una intervenció tan poc habitual, Sánchez va comparèixer a la pantalla per no dir quasi res i el poc que va dir va ser situar-se en l’àmbit del despropòsit.
Va treure pit una vegada més per la vacunació, que en tot cas és mèrit de la gestió de les comunitats autònomes, perquè l’únic que fa el govern és rebre a Madrid les vacunes i enviar-les a les respectives autonomies. Està bé, però no té un especial mèrit. També va demanar calma davant la situació de la covid, que ell ja havia alterat prèviament amb la seva insòlita compareixença i les expectatives que havia despertat. I finalment, el despropòsit: anunciar per al dia 22 la reunió amb els presidents de les comunitats autònomes per tractar el problema i sense fer públic cap contingut previ.
Situem la perspectiva. El dimecres s’hauran celebrat ja pràcticament tots els àpats d’empresa i d’amics, i els contagis que havien de produir-se ja s’hauran donat. Ho farà 48 hores abans de la nit de Nadal, quan les famílies a la major part d’Espanya es reuneixen; a Catalunya la celebració forta és el mateix dia de Nadal. Difícilment anunciaran res que alteri la perspectiva d’aquestes 48 hores, i el que puguin acordar per a la setmana següent ja arribarà molt tard, com molt tard arriba la tercera dosi de la vacuna.
Perquè les evidències són clares, se sabia que l’eficàcia de l’actual vacuna era molt disminuïda a partir del 5è i 6è mes. D’aquí que els experts demanessin la generalització de la 3a dosi. Però el fet és que aquesta arriba molt tard, de manera que els hospitals van ingressant persones de la franja de 60 a 70 anys que han estat vacunades, però que han perdut immunitat i que encara no ha pogut accedir a la 3a dosi. Ara ja s’ha anunciat, però sense previsions de dates, que també es vacunarà a partir dels 40 anys, però és clar, primer hauran de resoldre aquesta franja de risc dels 60 que està encara molt lluny d’haver completat la pauta que li garanteixi una major immunitat.
Tot això ho abordem en el marc de la sisena onada sense llei especial sobre la pandèmia que permeti una acció eficaç. També ho fem sense haver desenvolupat l’Agència de Salut Pública potent i autònoma del poder polític amb capacitat per establir mesures, una necessitat que es va fer palesa a partir de la primera onada. S’ha perdut tota capacitat de rastreig perquè no ha tingut continuïtat i això fa que la variant Òmicron cavalqui desaforadament i multipliqui els contagis. D’aquesta manera el risc potencial es multiplica. La Delta, la que fins ara és dominant, es demostra com a la més eficaç per afectar als no vacunats, mentre que la nova, l’Òmicron, manifesta la seva eficàcia infectant als ja vacunats. Podria ser, i això complicaria encara més el panorama, que aquestes dues variacions de la Covid-19 convisquessin un temps sense desaparèixer, una en funció de l’altra, a causa de les seves especificitats atacant públics objectius diferents.
Una vegada més, com ja va passar amb la primera onada amb Itàlia, hem anant veient com les alarmes i les restriccions es multiplicaven a Europa, mentre que aquí s’afirmava que aquí no passava res i que n’hi havia prou amb la vacuna. El que ara ha de contestar el govern és per què els casos s’estan multiplicant. Espanya ja ha superat els 500 casos per 100.000 habitants en els últims 14 dies, i hi ha CCAA que estan prop o superen el miler com en els pitjors llocs d’Europa.
La qüestió és perquè tot això passa si la vacunació era una barrera tan segura? Tot això el govern de Sánchez, la ministra de Sanitat, la “sonrisa del regimen”, el mateix Sánchez no ho veien venir? Que un diari tan proper al govern publiqui un editorial en els termes de “La tercera dosi arriba tard” ja diu molt del refús generalitzat que genera la indolència del govern espanyol a l’hora d’afrontar la nova onada. Després no ens queixem si cal imposar serioses restriccions a la mobilitat, i l’economia se’n ressent perquè totes les previsions que no s’han fet abans, més tard o més d’hora, es paguen.
Mentrestant, les persones segueixen morint, certament en un nombre inferior a la de les anteriors onades, però així i tot són moltíssimes i el sistema d’assistència primària està col·lapsat amb els danys col·laterals que comporta. I de seguir així, el gener els hospitals hauran de començar a posposar activitats relacionades amb altres patologies.
Loading ...
