A escala estatal la tendència amb lògiques fluctuacions és clara: el PSOE fins a les últimes enquestes del 13 de desembre, va a la baixa. Redueix el seu percentatge de vots del 28,2% de les eleccions al voltant d’un 25-26%. En contrapartida el PP creix del 22,9% dels vots i se situa ara entorn del 27%.
Per tant, la distància entre aquests dos partits s’ha reduït substancialment al voltant dels 6 punts com a mínim, i se situa el PP en primera posició, però no clarament desmarcat dels socialistes.
El que passa és que en paral·lel Vox no només ha consolidat la seva posició electoral del 14,1%, sinó que creix 2 punts, mentre que en el millor dels casos UP es manté igual amb l’11%.
Això faria que en funció de la distribució d’escons per províncies, Vox més PP assolissin la majoria absoluta o se situessin a 1 o 2 escons d’aquesta, xifra fàcilment superable amb la suma de Navarra Suma o el partit regional d’Astúries, com a mínim. És cert que l’aliança amb Vox li treu automàticament un bloc de partits regionalistes i nacionalistes en contra, i això li dificultaria molt formar govern si no assoleix un gran avantatge.
La crisi oberta entre Casado i Ayuso certament no ajuda a augmentar la diferència. Aquest escenari es pot veure, però modificat estratègicament, per 3 factors. El primer és que tot el joc que Sánchez concedeix a Bildu i a ERC, sobretot al primer, va en detriment dels vots d’UP. Ara mateix les enquestes al País Basc assenyalen que el partit que creix és Bildu i ho fa a expenses de la formació morada, que registra uns resultats que, traduït al parlament autonòmic li donarien només 4 diputats dels 11 que té actualment.
Amb una intensitat sensiblement menor una cosa semblant passa a la província de Barcelona entre el conglomerat que lidera Colau i ERC. D’altra banda, les hores molt baixes de l’alcaldessa de la capital també afebleixen els resultats d’aquesta opció a Catalunya. Però, segurament, la variable independent que podria tenir més impacte és si es presenten candidatures de l’”Espanya buidada” a semblança de Terol Existeix, perquè la seva presència faria ballar en molts casos el tercer o quart diputat de les circumscripcions petites, que són la gran majoria. Aquest resultat afectaria negativament al PP, però encara amb més força podria danyar els resultats socialistes.