Després d’anys de modernització i expansió de les seves forces armades convencionals, la Xina sembla ara concentrar-se en la millora del seu arsenal nuclear.
Una perspectiva que ha provocat una profunda inquietud en el Pentàgon, qui preveu que cap al 2030 Pequín disposi de més de 1.000 caps nuclears. Una suma que suposaria un increment del 400% respecte el seu arsenal actual.
Al 2030, la Xina podria haver incrementat el seu arsenal nuclear en un 400%
Però no només és una qüestió de quantitats. L’estiu passat, la Xina provà un nou tipus de vehicle espacial capaç de carregar armes nuclears.
Es tracta d’un planador hipersònic que, després d’haver sortit a l’espai, torna lliscant per les capes altes de l’atmosfera a velocitats cinc vegades superiors a la del so, dificultant en extrem la seva detecció i destrucció.
El recorregut que aquest enginy va fer durant la prova travessà el pol sud. Aquest fet encengué encara més alarmes a Washington, ja que les defenses antimíssils nord-americanes estan concentrades entorn al pol nord.
El general Mark Milley, cap de l’estat major combinat de les forces armades dels Estats Units, parlà del test com quelcom de molt proper al “moment Sputnik“. Fou llavors, al 1957, quan la Unió Soviètica aconseguí posar en òrbita el primer satèl·lit artificial, obrint també la porta a les armes nuclears propulsades per coets balístics intercontinentals.
El planador hipersònic nuclear no és l’única innovació militar xinesa dels últims temps. Pequín també està ampliant la seva flota de submarins amb capacitats de llançament d’armes nuclears (de 4 al 2020 podria passar a tenir-ne 8 al 2030) i va presentar l’any passat un nou avió bombarder capaç de llançar bombes nuclears.
Tradicionalment, el programa d’armament nuclear xinès ha tingut un caràcter marcadament defensiu.
Tot i fer el primer assaig nuclear al 1964, Pequín mantingué durant la Guerra Freda un arsenal petit recolzat en una doctrina d’utilització que descartava emprar les armes en primer lloc. Sembla que Mao Zedong inclús considerava les armes nuclears sense cap utilitat pràctica.
No obstant, les recents millores fan pensar que Pequín cerca capacitats ofensives. La idea, és clar, no és tant arribar a l’extrem d’utilitzar aquestes armes, sinó de dissuadir els Estats Units de maniobres hostils deixant en evidència la seva vulnerabilitat.
Al Pentàgon ningú esperava que la Xina accelerés tan sobtadament els seus programes d'armes nuclears Share on XLes altes esferes militars nord-americanes s’han declarat profundament preocupades. Hi ha una incòmode impressió d’haver-se deixat prendre per sorpresa, segons explica el Financial Times, el mitjà que publicà en exclusiva la prova hipersònica de la Xina.
Al Pentàgon ningú esperava que la Xina accelerés tan sobtadament els seus programes d’armes nuclears.
Diversos experts asseguren que Pequín cerca generar una amenaça nuclear creïble sobre els Estats Units per evitar que Washington l’amenaci d’acció nuclear si per exemple decideix envair l’illa de Taiwan.
La Xina s’ha defensat de les acusacions assenyalant que tant Rússia com els Estats Units disposen d’arsenals nuclears que encara són molt més grans
Per la seva banda, la Xina s’ha defensat de les acusacions assenyalant que tant Rússia com els Estats Units disposen d’arsenals nuclears que encara són molt més grans que el seu.
De fet, un altre efecte que Pequín podria estar cercant amb l’acceleració del seu programa nuclear és forçar Washington a negociar un acord de no proliferació, semblant al que els Estats Units conclogueren amb la Unió Soviètica al 1972. En aquell moment, Moscou s’acostava ja en quantitats i nivell de sofisticació als sistemes d’armes nuclears nord-americans.
El que està clar és que la Xina, en incrementar quantitativament i qualitativament el seu arsenal atòmic, està assegurant-se la possibilitat d’executar, si fos necessari, qualsevol de les diferents opcions d’ús de les armes nuclears.
Loading ...
