És evident que el cas del bisbe Novell, perquè encara no ha estat suspès de les seves funcions, té tots els ingredients per ser tractat de manera escandalosa. Però això no vol dir que el periodisme, el que no és groc, hagi de caminar per aquest sender. Si vol informar i aclarir qüestions té important terreny a recórrer, però és clar, és sabut que fer periodisme sempre dóna més feina que practicar el sensacionalisme de vol gallinaci, que és el que va fer el programa de televisió de La Cuatro “En el punto de mira” divendres passat dia 5, pilotat per dues persones, no diguem periodistes, Marta Losada i María Miñana.
El programa va demostrar dos fets. El primer, la cerca desesperada de sensacionalismes amb un èxit perfectament descriptible perquè no van aconseguir fer aparèixer en escena res més del que se sap, més enllà dels comentaris sensacionalistes de les dues protagonistes Losada i Miñana.
El segon fet guarda relació amb la ignorància. Ningú neix ensenyat i és evident que la Sra. Marta i Sra. María tenen un coneixement molt limitat del catolicisme i les seves normes. Però es pot pressuposar d’un professional que, quan s’acosta a un tema que no coneix bé, almenys s’assabenti de les quatre coses més importants, o d’aquelles sobre les quals vol fer referència, perquè altrament s’exposa a posar-se de peus a la galleda, que és el que va passar.
És el cas quan es presenta com un fet arbitrari per part del bisbe Novell que demanés que els padrins d’un nen a batejar estiguessin confirmats, ignorant que no pot ser padrí ningú que no estigui de ple a l’Església i, per tant, hagi estat batejat, combregat i confirmat. Això forma part de l’ABC del catolicisme.
Però encara resulta més sorprenent l’afany de presentar els sopars Alpha com una cosa fosca i poc coneguda, i la seva insistència a buscar el protagonisme del dimoni en aquests sopars. Els sopars Alpha, estesos per totes les diòcesis espanyoles i per molts altres països, sobretot dels EUA, l’Amèrica Llatina, corresponen a un mètode d’iniciació a la fe, i per això el nom d’Alpha, la primera lletra de l’abecedari en grec. És un procediment d’evangelització conegut i acreditat.
Consisteix a reunir-se amb aquelles persones que hi tenen interès, durant 8 o 10 sopars al llarg d’una sèrie de mesos i aprofitant l’ambient al voltant de la taula per seguir una programació preestablerta, iniciar l’anunci de la paraula de l’Evangeli .
Novell, atesa la depauperació de l’Església a la seva diòcesi, va apostar fortament per aquest model d’evangelització, i la veritat és que ha obtingut resultats més que notables. Doncs bé, Marta i María, les de La Cuatro, no les de l’Evangeli, van tenir un especial interès a insistir i reiterar la qüestió del dimoni en aquests sopars, quan, si apareix, ho fa de manera absolutament marginal perquè el centre del sopar sempre és l’evangeli de Jesús. De fet, el programa ja tenia un relat construït i la seva realització s’hi va ajustar.
Malauradament això cada cop es fa més i TV3 n’és un exemple en aquest cas. D’aquesta manera els programes informatius sobre un tema determinat són tractats com el guió d’una pel·lícula en què hi ha un desenvolupament i un final prèviament establerts, bons i dolents, premis i càstigs. En el cas del bisbe Novell es vol presentar la seva figura relacionant-lo al voltant de 3 eixos: el dimoni, el sexe i tot amanit amb les observacions sobre l’homosexualitat.
Però, tan llastimós com que una televisió que es vol professional sigui utilitzada així, és com alguns dels vells sacerdots ressentits amb el seu bisbe aprofiten ara qualsevol ocasió, com la del programa, per passar-li comptes. Tot plegat, una clara manifestació de les misèries humanes.
Loading ...
