La guerra que han emprès aquests dos partits entre ells no cessa, sinó que progressa dia a dia fins a l’extrem de fer difícil entendre com poden configurar un govern dotat de la mínima coherència.
Ara el motiu ha estat la crítica del secretari general de JxCat, Jordi Sánchez, a ERC perquè “han regalat la tramitació dels comptes a canvi de res”. “És una oportunitat perduda per a l’independentisme que no ha sabut fer valer la seva posició de força davant d’un govern espanyol que no té majoria”. Aquestes declaracions, que apunten a un forat real dels republicans, han estat aïradament respostes pel mateix Pere Aragonès qui rebutjava que li donessin lliçons d’independentisme. Però mes enllà de les cuites entre els independentistes, cal dir que no es tracta de donar lliçons sobre aquesta matèria, ells sabran sinó quelcom més immediat i real, lliçons de què i com negociar. Perquè és evident que en aquesta ocasió Jordi Sánchez té tota la raó.
Recordem fets, perquè la memòria és fràgil:
Pere Aragonès va començar a exercir no fa tants mesos amb les banderes desplegades de reivindicar el referèndum i l’amnistia. Quan es va acostar la perspectiva més concreta i real de negociar els pressupostos, aquelles grans ensenyes van desaparèixer i van sorgir coses, digue’m que més “autonomistes”.
Una era el tractament del català en la futura llei que regula els mitjans audiovisuals, la modificació dels delicte de sedició al Codi Penal i el traspàs efectiu de Rodalies. Eren temes importants, però ni molt menys configuraven el paquet que sense moure’s del realisme autonòmic ERC pot posar sobre la taula, perquè en definitiva els pressupostos depenen d’ells.
Hi havia en aquest sentit dues grans qüestions ignorades pels republicans. Una hauria estat el calendari de finalització de les grans obres que porten anys i panys penjades a Catalunya, iniciades i mal acabades. Repassem les més importants: el quart cinturó de Ronda plantificat el 1966!; el nus ferroviari del Llobregat previst pel 1991; l’autovia entre Lleida i Tarragona (A-27) que és del 2003; el pla de millora de Rodalies del 2009; l’accés viari i ferroviari al port de Barcelona del 2006; l’estació de la Sagrera del 2009 i la vergonya del desdoblament mai acabat de la N-II entre Maçanet i la Jonquera, que és del 1996 i que deu ser l’únic tram de carretera nacional en aquestes condicions de tot l’estat.
Unes mancances clamoroses que ara podien pactar-se amb el compromís d’un calendari concret de realització i una comissió de seguiment. Comissió que també podia abordar la segona gran qüestió que constitueix un gran endèmic que és l’incompliment sistemàtic de la inversió pressupostada en els pressupostos de l’estat que té com a destinatari Catalunya. Des de l’inici de segle mai, excepte el 2008, el 2009, el 2010, l’execució s’ha acostat al compliment del 100%. Més encara, des del 2011 el compliment dels pressupostos es pírric. A més independentisme, menys execució, i aquí no passa res. Per exemple, el 2021 estava prevista una inversió que significava el 16,5% del total regionalitzat espanyol. Era una bona xifra, però només es va complir el 8%, és a dir, la meitat. I això passa també en els anys precedents del 2012 al 2018 amb l’agreujant que a més la inversió absoluta cau com mai en aquest segle. Es mou entre els 1.000 i els 1.300 milions, però ni així l’eficàcia en la inversió es millora.
Què ha pactat de tot plegat ERC en tot el drama impostat de fer-ho en l’últim segon? Doncs, un pacte no ja de mínims, sinó sota zero. Només ha tret en clar el compromís per part del govern de pactar amb ella la llei dels mitjans audiovisuals. Aquest és l’acord que pactaran més endavant la llei, que vol dir quan els pressuposts estiguin aprovats i el govern tingui la paella pel mànec.
ERC addueix que ha aconseguit uns compromisos importants. Veiem quins són. Un és que es fomentaran els audiovisuals en català, sense més detalls i sense aprofitar el pressupost per establir un compromís econòmic, que en definitiva d’això es tractaria. El segon compromís és al·lucinant, i assenyala clarament quina és la teulada independentista d’ERC. Consisteix en el comprimís per part del govern que es respectaran les competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Ara ja es dediquen a pactar que no ens detrauran competències, fastuós! També han acordat que totes les televisions autonòmiques tindran un nou sistema de finançament, sense concretar quines. I una vegada més la resposta és el “cafè para todos”. Més autonomisme tipus PSOE impossible. Per últim, el partit que fa bandera de l’independentisme a Catalunya pacta que TV3 i TVE faran coproduccions.
Amb tot aquest bagatge, el que és un misteri és el per què els independentistes voten ERC, o per què ERC sosté que és un partit que vol la independència.
Loading ...
