Qui ens ho havia de dir! La capital del disseny, del potencial tecnològic i la de “Barcelona tiene poder” s’alinea demogràficament amb les capitals més envellides de Castella i Lleó i Galícia. Constatem-ho.
L’índex d’envelliment que calcula l’Institut Nacional d’Estadística (INE) determina el pes de la població de més de 64 anys amb relació a la població de menys de 16. Com més gran és aquest índex, més gent gran i menys gent jove hi ha en aquella població. Si l’índex és 100 assenyala que hi ha tants joves com gent de més de 64 anys. Si l’índex és inferior a 100, vol dir que la població menor d’edat predomina.
En el cas d’Espanya, i considerant les capitals de província, la ciutat més envellida es El Ferrol amb un índex de 218, molt alt. La segueixen Lleó (199,78), Gijón (196,27), Salamanca (191,30), A Coruña (180), Bilbao (177,03), Valladolid (174,66), Zamora (172,2), i Barcelona amb 161,44, en novena posició. La desena és Oviedo amb 158.
Podem constatar com aquestes poblacions més envellides es troben en àrees en regressió demogràfica: Astúries, Galícia i Castella i Lleó. Barcelona presenta la singularitat de ser la segona capital d’Espanya, i que, per tant, hauria de tenir un important factor d’atracció de gent jove, i és l’única que presenta aquesta característica de tot l’arc mediterrani. L’altre punt que pot semblar una excepció és el País Basc, que ocupa un sisè lloc, però atenció, que aquesta és una característica comú al nord i amb una especial incidència a Euskadi, a causa de la seva baixa taxa de natalitat i també perquè en el cas del País Basc i durant el llarg període d’ETA es va produir un procés de migració de famílies joves i d’edat mitjana important. Per exemple, acompanyen a Bilbao: Barakaldo amb163,44, Getxo 155,51, etcètera.
No és el cas de Barcelona. Perquè per exemple, Badalona presenta un índex molt més equilibrat de 101,50 si bé aquest equilibri l’assoleix amb població immigrant de baix nivell de renda. Però aquest és un altre problema. I l’altra gran població catalana, la segona en magnitud, L’Hospitalet de Llobregat té també un índex elevat, però sensiblement menor que Barcelona, de 136,73. Lleida en contrapartida presenta una població molt més jove amb un índex de 97,81, Girona encara més rejovenida amb 79,67, i Tarragona amb 96,38.
Pel que fa a les poblacions més grans de 50.000 habitants de Catalunya, Barcelona també és una excepció pel seu envelliment. Tot plegat crida l’atenció i assenyala l’existència d’un mal profund que amenaça la ciutat a mig i llarg termini.