Només 29 països dels 193 que hi ha han legalitzat el matrimoni homosexual

Segons el mapa del matrimoni homosexual al món , només és legal en el 15% de les nacions que conformen el planeta, segons un informe publicat el 21 de juliol passat pel Pew Research Center .

Un enllaç en aquell informe mostrava a més la llista cronològica dels 29 països que a rebuf de l’homosexualisme polític, han decidit atorgar la condició de ‘matrimoni’ als homosexuals.

L’informe advertia que “un nombre creixent de governs a tot el món està considerant si atorgar reconeixement legal als matrimonis entre persones del mateix sexe”.

Dels 29 països que han legalitzat el matrimoni gai al món, la majoria són a Europa Occidental

Els 29 països que han legalitzat el matrimoni gai

Per il·lustrar aquesta afirmació, reproduïm a continuació resumida la llista dels 29 “països que permeten el matrimoni entre persones del mateix sexe”, més el cas de Mèxic, on només s’ha legalitzat “en algunes jurisdiccions”, segons cita l’informe:

Equador (2019). Amb una població molt dividida entre partidaris i detractors, el 12 de juny passat la Cort Constitucional d’Equador es va posicionar a favor del matrimoni homosexual.

Com la mateixa societat, la votació va estar dividida i hi va haver cinc vots a favor i quatre en contra, de manera que es va obrir la porta al matrimoni LGBTI al país.

Taiwan (2019). Poc abans, el 17 de maig, Taiwan va aprovar un projecte de llei que legalitzava el matrimoni entre persones del mateix sexe i convertia l’illa en el primer país d’Àsia a permetre que gais i lesbianes es casessin.

El vot al Parlament unicameral de Taiwan va ser impulsat per una decisió del 2017 per part de la Cort Constitucional del país, que va anul·lar una llei que defineix el matrimoni entre un home i una dona.

Àustria (2019). L’1 de gener passat Àustria es va unir a la gran majoria dels països d’Europa Occidental per legalitzar el matrimoni homosexual.

El país els havia atorgat a les parelles de gais i lesbianes el dret a formar part d’una societat civil el 2010. Però el 2017, el Tribunal Suprem d’Àustria va dictaminar que, tret que s’aprovés una llei en sentit contrari, a gais i lesbianes se’ls hauria de permetre casar-se abans de l’1 de gener del 2019.

La legislatura d’Àustria no va actuar per contrarestar la decisió, cosa que va portar els primers casaments del mateix sexe a principis del 2019.

Austràlia (2017). El 7 de desembre del 2017, el Parlament australià va aprovar una legislació que permet que les parelles de gais i lesbianes es casin legalment.

El pas es va produir només tres setmanes després que els australians van votar a favor de legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe, amb un marge del 62% al 38%, en un referèndum nacional no vinculant.

Malta (2017). El parlament de Malta va votar gairebé per unanimitat per legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe el juliol del 2017, malgrat l’oposició de l’Església Catòlica a la petita illa mediterrània.

Alemanya (2017). El 30 de juny del 2017, Alemanya es va convertir en el quinzè país europeu a promulgar lleis que permeten que les parelles del mateix sexe es casin.

La votació 393-226 al Bundestag es va produir tot just dies després que la cancellera Angela Merkel va sorprendre a molts en dir que els membres del seu partit podien votar en consciència sobre el tema, malgrat que el partit s’oposava formalment als matrimonis del mateix sexe.

Colòmbia (2016). El 28 d’abril del 2016, Colòmbia es va convertir al quart país d’Amèrica del Sud amb majoria catòlica a legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe, després d’Argentina, Uruguai i Brasil, gràcies als vots 6-3 al Tribunal Constitucional.

Estats Units (2015). Onze anys després que el matrimoni homosexual es legalitzés per primera vegada a Massachusetts, el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que la Constitució ho garantia a tot el país.

La decisió (5-4) es basava en part en la interpretació del tribunal de l’Esmena 14, i establia que limitar el matrimoni només a les parelles heterosexuals violava la garantia de l’esmena de protecció igual a la llei.

Abans de la sentència, 36 estats i el Districte de Columbia havien legalitzat el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Groenlàndia (2015). Aquest territori autònom de Dinamarca no estava subjecte a la llei de matrimoni entre persones del mateix sexe de Dinamarca, que va ser promulgada el 2012.

Tot i això, els legisladors de Groenlàndia van aprovar un projecte de llei el maig del 2015 per legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Irlanda (2015). El 22 de maig del 2015, Irlanda, de majoria catòlica, es va convertir al primer país a legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe a través d’un referèndum popular, amb el 62% de votants que van dir “sí”.

Mentre alguns líders de l’Església catòlica es van oposar al canvi, l’arquebisbe de Dublín, Diarmuid Martin, va escriure un comentari al diari The Irish Times abans del referèndum dient que no diria a la gent com votar.

Finlàndia (2015). El matrimoni entre persones del mateix sexe es va legalitzar a Finlàndia a partir del 2017. El Parlament finlandès va aprovar un projecte de llei que legalitzava les unions entre persones del mateix sexe el novembre del 2014, i el president de Finlàndia, Sauli Niinistö, va signar la mesura en llei al febrer del 2015.

El projecte va començar com un “iniciativa dels ciutadans” – una petició pública amb un total de 167.000 signatures. Finlàndia es va convertir així en el darrer dels cinc països nòrdics a legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe, unint-se a Dinamarca, Islàndia, Noruega i Suècia.

Luxemburg (2014). El 18 de juny, el Parlament de Luxemburg va aprovar per majoria una legislació per permetre que les parelles de gais i lesbianes es casessin i adoptessin nens.

El projecte de llei, que va entrar en vigència a principis del 2015, va ser defensat pel primer ministre del país, Xavier Bettel, que és obertament gai.

Escòcia (2014). El 4 de febrer del 2014, el Parlament escocès va votar majoritàriament per aprovar la legislació que legalitza el matrimoni entre persones del mateix sexe.

A més de permetre que les parelles del mateix sexe es casessin, la mesura donava a les esglésies i altres grups religiosos l’opció de decidir si volien dur a terme aquests matrimonis o no.

Les dues esglésies més grans d’Escòcia, l’Església d’Escòcia i l’Església Catòlica Romana, es van oposar al matrimoni entre persones del mateix sexe i van pressionar el projecte de llei.

La llei va entrar en vigor i les parelles del mateix sexe van començar a casar-se a Escòcia el desembre del 2014.

Anglaterra i Gal·les (2013). El 17 de juliol del 2013, la reina Isabel II va donar el seu «consentiment real» a un projecte de llei que legalitzava el matrimoni entre persones del mateix sexe a Anglaterra i Gal·les.

El dia anterior, la mesura havia guanyat l’aprovació final al Parlament britànic després de mesos de debat. La llei només s’aplica a Anglaterra i Gal·les perquè Escòcia i Irlanda del Nord tenen legislacions separades per decidir qüestions com ara la definició de matrimoni.

Irlanda del Nord va rebutjar l’abril del 2014 una mesura que hauria legalitzat el matrimoni entre persones del mateix sexe, mentre el Parlament escocès va aprovar un projecte de llei per legalitzar-lo el febrer del 2014.

La nova llei a Anglaterra i Gal·les va permetre que les parelles de gais i lesbianes es casessin a partir del 29 de març de 2014. No obstant això, la llei prohibeix les noces entre persones del mateix sexe dins de l’Església d’Anglaterra, que segueix definint el matrimoni com entre un home i una dona.

Brasil (2013). El 14 de maig de 2013, el Consell Nacional de Justícia del Brasil va dictaminar que a les parelles del mateix sexe no se’ls ha de negar les llicències de matrimoni, cosa que permet que els matrimonis entre persones del mateix sexe comencin a tot el país.

El conservador Partit Social Cristià ha apel·lat la decisió del Consell de Justícia davant la Cort Suprema, i la legislatura del Brasil encara pot influir en el tema, deixant certa incertesa sobre el futur del matrimoni entre persones del mateix sexe al cinquè país més gran del món.

França (2013). El 18 de maig, el president francès François Hollande va promulgar una llei que legalitzava el matrimoni entre persones del mateix sexe, cosa que convertia França al 14è país que atorga als homosexuals i lesbianes el dret a contraure matrimoni i el dret a adoptar nens.

Tot i que el projecte de llei havia estat aprovat per l’Assemblea Nacional i el Senat a l’abril, la firma d’Hollande va haver d’esperar fins que es resolgués un desafiament judicial presentat pel partit conservador de l’oposició, l’UMP. El 17 de maig, el màxim tribunal de França, el Consell Constitucional, va dictaminar que el projecte de llei era constitucional.

Tot i que les enquestes recents mostren que la majoria dels adults francesos donen suport a la llei, l’oposició al canvi ha estat intensa. Des de principis del 2013, diverses protestes contra el matrimoni homosexual amb centenars de milers de persones han tingut lloc a París i a altres llocs.

Nova Zelanda (2013). El 17 d’abril, el Parlament de Nova Zelanda va donar la seva aprovació final a legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe, que també permet que les parelles de gais i lesbianes adoptin nens.

La mesura va obtenir l’aprovació per un marge de 77-44 a la legislatura unicameral del país, inclòs el suport del Primer Ministre John Key, i va ser signada el 19 d’abril. La llei va entrar en vigor l’agost del 2013.
Uruguai (2013). El 10 d’abril, la cambra baixa del Congrés d’Uruguai va aprovar una legislació que legalitzava el matrimoni homosexual, una setmana després que ho fes el Senat del país.

El president José Mujica va promulgar el projecte de llei el 3 de maig, convertint Uruguai al segon país llatinoamericà a legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe, després de l’Argentina.

Dinamarca (2012). El juny del 2012, la legislatura de Dinamarca va aprovar un projecte de llei que legalitzava el matrimoni homosexual. La mesura es va convertir en llei uns dies després, quan la reina Margrethe II va donar el seu consentiment real al projecte de llei.

Amb la legalització del matrimoni gai, l’Església Evangèlica Luterana a Dinamarca (que és l’església de l’Estat), ha de permetre que les parelles del mateix sexe es casin a les esglésies. Tot i això, cap membre del clergat de l’església està obligat a celebrar el casament d’una parella gai o lesbiana.

Argentina (2010). Al juliol de 2010, Argentina es va convertir al primer país d’Amèrica Llatina a legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe, malgrat la vigorosa oposició de l’Església Catòlica i les esglésies evangèliques protestants.
La mesura va ser aprovada per les dues cambres de la legislatura argentina i va ser promulgada per la presidenta Cristina Fernández de Kirchner. La llei atorga a les parelles del mateix sexe que es casen els mateixos drets i les responsabilitats de les parelles heterosexuals, inclòs el dret a adoptar nens.

Portugal (2010). El juny del 2010, Portugal es va convertir al vuitè país a legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe, que havia aprovat el seu Parlament a principis del 2010.

Després de la seva aprovació, el president de Portugal, Anibal Cavaco Silva, va demanar al Tribunal Constitucional que revisés la mesura, i aquest va declarar a l’abril del 2010 que la llei era constitucionalment vàlida.

Va ser signada per Silva el maig d’aquell any i va entrar en vigor un mes després. La llei de matrimoni homosexual de Portugal no atorga a les parelles casades del mateix sexe el dret a adoptar nens.

Islàndia (2010). Una mesura que legalitzava el matrimoni homosexual va ser aprovada per la legislatura islandesa el juny del 2010. Les enquestes d’opinió pública anteriors a la votació van indicar un ampli suport a la mesura, i cap membre de la legislatura del país hi va votar en contra.
Islàndia havia permès que les parelles del mateix sexe es registressin com a parelles domèstiques des del 1996. Una dècada més tard, el Parlament va aprovar una mesura que permet a les parelles homosexuals adoptar nens.

Després que la nova llei va entrar en vigència a finals de juny del 2010, la primera ministra del país, Johanna Sigurdardottir, es va casar amb la seva parella de molt de temps, Jonina Leosdottir, convertint-se en una de les primeres persones a casar-se amb l’estatut.

Suècia (2009). L’abril del 2009, el Parlament suec va votar per una gran majoria legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe. A les parelles homosexuals a Suècia se’ls havia permès registrar-se en unions civils des del 1995.
La llei del 2009 permet que gais i lesbianes es casin tant en cerimònies religioses com civils, però no es requereix que el clergat oficiï en aquestes cerimònies.

Noruega (2008). Des del gener del 2009, les parelles homosexuals a Noruega legalment han pogut casar-se, adoptar fills i sotmetre’s a inseminació artificial.

La nova llei, que va ser aprovada el 2008, ho va fer malgrat la resistència dels membres del Partit Demòcrata Cristià i del Partit del Progrés, així com una controvèrsia pública sobre el finançament estatal per a tractaments de fertilitat per a parelles de lesbianes.
El grup religiós més gran del país, l’Església de Noruega, afiliada a l’Església Luterana, va votar inicialment per prohibir els seus pastors dur a terme casaments del mateix sexe, però després va canviar de rumb i va començar a sancionar casaments per a persones del mateix sexe a principis del 2017.

Sud-àfrica (2006). El Parlament sud-africà va legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe el novembre del 2006. La nova llei permet que les institucions religioses i els funcionaris civils es neguin a fer cerimònies de matrimoni entre persones del mateix sexe. La nova mesura va ser aprovada per un marge de més de cinc per un, amb el suport tant del Congrés Nacional Africà com del principal partit opositor, l’Aliança Democràtica.
Tot i això, el monarca tradicional de la gent zulu, que representa aproximadament una cinquena part de la població del país, sosté que l’homosexualitat és moralment errònia.

Espanya (2005). Un Parlament espanyol estretament dividit va legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe el 2005, garantint drets idèntics a totes les parelles casades, independentment de la seva orientació sexual.
La nova mesura va afegir llenguatge a l’estatut matrimonial existent, que ara diu: «el matrimoni tindrà els mateixos requisits i resultats quan les dues persones que entrin al contracte siguin del mateix sexe o de diferents sexes».
Des del Vaticà i la Conferència Episcopal Espanyola Espanyola es va criticar fortament la llei , i grans multituds es van manifestar a Madrid a favor i en contra de la mesura.

Canadà (2005). Les parelles del mateix sexe al Canadà van obtenir la majoria dels beneficis legals del matrimoni el 1999, quan els governs federal i provincial van estendre els matrimonis de dret comú a les parelles de gais i lesbianes.

El 2005, el Parlament canadenc va aprovar una legislació que legalitza el matrimoni entre persones del mateix sexe a tot el país.

El 2006, els legisladors van derrotar un esforç del governant Partit Conservador de Canadà per reconsiderar el tema, sense canviar la llei.

Bèlgica (2003). A partir del 1998, el Parlament belga va oferir drets limitats a les parelles del mateix sexe a través d’associacions registrades.

Cinc anys després, el gener del 2003, el Parlament va legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe, atorgant a les parelles de gais i lesbianes els mateixos impostos i drets d’herència que les parelles heterosexuals.

El Partit Demòcrata Cristià, de llarga durada al poder, tradicionalment aliat amb l’Església Catòlica, estava fora del poder quan el Parlament va aprovar la mesura.

El 2006, el Parlament també va atorgar a les parelles del mateix sexe el dret a adoptar nens.

Països Baixos (2000). El desembre del 2000, els Països Baixos es van convertir al primer país a legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe quan el Parlament holandès va aprovar, per un marge de tres a un, un projecte de llei històric que permetia la pràctica.

La legislació atorgava a les parelles del mateix sexe el dret de casar-se, divorciar-se i adoptar fills. La legislació va modificar una sola frase a l’estatut de matrimoni civil existent, que ara diu: «un matrimoni pot ser contret per dues persones de diferent sexe o del mateix sexe».

L’única oposició al Parlament va provenir del Partit Demòcrata Cristià, que en aquell moment no era part de la coalició governant. Després que la llei va entrar en vigor, l’Església Protestant als Països Baixos, que aleshores representava al voltant del 12% de la població del país, va anunciar que les congregacions individuals podrien decidir si farien cerimònies de matrimoni entre persones del mateix sexe.

Els grups musulmans i cristians conservadors continuen oposant-se a la llei.

El matrimoni gai a Mèxic només s’ha aprovat en algunes jurisdiccions

Noces gais només en algunes jurisdiccions

Mèxic (2009). El 2015, la Cort Suprema de Mèxic va emetre una fallada que feia molt més fàcil que les parelles de gais i lesbianes es casessin.

La decisió va donar a les parelles del mateix sexe el dret a sol·licitar una ordre judicial contra les lleis estatals que prohibeixen el matrimoni homosexual. Tot i que no va legalitzar tècnicament les unions de persones del mateix sexe a tot el país, va ser un pas en aquesta direcció.

La Cort Suprema de Mèxic també va dictar una fallada a favor del matrimoni entre persones del mateix sexe el 2010, dient que aquests matrimonis a la Ciutat de Mèxic eren vàlids i que havien de ser acceptats a tot el país (la Ciutat de Mèxic havia legalitzat el matrimoni gai al desembre del 2009).

Des del 2011, l’Estat de Quintana Roo, al sud de Mèxic, també ha permès els matrimonis d’homosexuals.

El 2014, el Congrés de l’Estat del Nord de Coahuila va aprovar el matrimoni entre persones del mateix sexe; i, el 2015, el veí Chihuahua va seguir el seu exemple.

 Loading ...