El dia 19 d’octubre es va efectuar la I Trobada de Converses per Catalunya i Barcelona, que tenia com a objectiu iniciar el debat sobre els fonaments, valors, criteris, virtuts i projectes que haurien de formar una veritable alternativa política, que també ha de ser cultural, a l’actual situació que es dona a Catalunya i a la ciutat de Barcelona.
La sessió va ser oberta i closa per el jurista Eugeni Gay, exvicepresident del Tribunal Constitucional, expresident del Consell General de l’Advocacia Espanyola i exdegà del Col·legi d’Advocats de Barcelona durant molts anys. Es van limitar el nombre d’intervencions a dotze en raó del temps disponible i n’hi van haver, per tant, que no es van poder produir en aquesta primera sessió. Concretament, hi van intervenir Jordi Alberich, Agustí Argelich, Silvia Requena, Nicolás de Salas,Francesc Gamez, Miquel Vilanova, Josep Vila, Antoni Garrell, Joan Prats, Víctor Pou i Borja García-Nieto. I es va donar un ampli ventall de formulacions i d’iniciatives referides a Barcelona i a Catalunya, des de l’interès del federalisme a la importància de la família, passant per l’europeisme, entre moltes altres qüestions. Totes aquestes intervencions, pel seu interès, estaran disponibles en la gravació que editarem ben aviat (de moment la podeu veure aquí). També publicarem textualment cadascuna de les aportacions, començant per la formulada per l’Antoni Garrell.
El conjunt d’intervencions tenien com a marc de referència comú el document conjunt elaborat pel grup de converses amb el títol “La concepció cultural que ha de fomentar l’alternativa política” i que es concreta en els termes següents:
La concepció cultural que ha de fonamentar l’alternativa política.
Catalunya s’ha fonamentat sempre en unes institucions, en el sentit ampli del mot de la Nova Economia Institucional. Vicens Vives les exposa molt bé a “Notícia de Catalunya”.
És a partir d’elles que cal bastir el projecte social, cultural i polític de l’alternativa:
- La família, sorgida del matrimoni, desenvolupada per la maternitat i paternitat, la importància de la descendència i la seva educació, articulada en el temps i l’espai, en forma de nissaga i parentesc. Aquest és el fonament de la capacitat educadora, econòmica i de benestar; proveïdora principal de capital moral, social i humà.
- L’aptitud pel treball, que en la seva capitalització ha estat fonament d’allò que som. La feina ben feta com a eix de realització, amb tot el que comporta de consideració de la dignitat del treball i la seva necessitat, que té com a característiques, l’emprenedoria, la innovació, l’aptitud i capacitat de creació de noves activitats econòmiques. La cultura de l’esforç, el sacrifici, la humilitat i la responsabilitat individual, element bàsic d’una societat sana.
- L’associacionisme, fort i independent, no colonitzat pels poders polítics i els partits, com instància de participació intermèdia entre la persona i les seves famílies i els poders públics, benefactor i benvolent, compensador de la individualitat catalana, via de perfecció personal i de servei col·lectiu.
- El pactisme, un model prudent i just d’entendre la política que es basa en una visió contractualista i democràtica del poder.
- La intervenció plena en la política espanyola, a partir d’una normal actitud hispànica, que juntament amb la mediterrània i l’europea constitueixen el triple marc natural de la personalitat catalana.
- El cristianisme, assumit com a cultura i tradició secular, indestriable de la nostra cultura i la llengua, portador d’un determinat model de valors i virtuts, així com el reconeixement de la importància de la fe religiosa en la vida pública.
- L’educació, com a fonament de la igualtat d’oportunitats i del progrés social i econòmic i la formació d’una bona ciutadania, que ha de contemplar l’escola concertada en igualtat de condicions econòmiques que la pública, i consagrar la llibertat d’ideari dels centres, com expressió del dret dels pares a l’educació moral i religiosa del seus fills.
- La importància i progrés de la llengua i cultura catalana, la seva hispanitat i la seva projecció exterior. L’assumpció plena de la cultura espanyola, de la qual també participem de manera destacada en la creació i la producció.
- La vocació Mediterrània, que forma part de la nostra història, i que avui en el context europeu, és un fet marginal.
- La vocació europea, i la participació activa en el procés en curs d’integració europea, avui greument deteriorades pel desprestigi de les institucions catalanes i la seva manca de projecció exterior, que cal urgentment recuperar i desenvolupar.
- Una política ecològica assenyada, que abordi amb realisme, sense ideologies i amb eficiència els problemes que patim i afronti els costos de la transició ecològica en uns termes justos.
- Regeneració de la pràctica política perquè estigui realment al servei de la gent i desarticuli la partitocràcia, i que troba el seu fonament en una llei electoral, que a semblança de l’alemanya, empoderi a l’elector fent possible l’elecció directa de com a mínim la meitat dels diputats, així com l’exercici revocatori per referèndum del president, propi d’una bona democràcia.
Aquesta és la carcanada de Catalunya. Aquets són els eixos necessaris que ha de presentar l’alternativa política, que cal desenvolupar, formar en ells, difondre i postular en termes polítics.
L’alternativa política tanmateix no pot prescindir, a més, de practicar un diagnòstic crític sistemàtic de tots els mals que ens afligeixen, de les crisis acumulades, perquè són fruit de la cultura i del poder hegemònic que impera a Catalunya, i cal mostrar la relació entre ells i aquesta cultura i les polítiques que l’encarnen
