Ha produït un astorament generalitzat que un grup de persones escoltades per nombrosos afectius policials desfilessin pel barri de Chueca de Madrid contra el col·lectiu LGBTI, portant banderes i simbologies nazis i d’extrema dreta, proferint crits d’aquest mateix perfil contra els LGBTI.
La ciutadania es pregunta com és possible que una concentració d’aquesta mena, a més ben acompanyada per la mateixa policia, es pogués manifestar durant temps i temps sense que fossin deturats i dissolts.
La cosa es complica més quan s’ha sabut que els sol·licitants de la manifestació són persones molt ben conegudes, fins i tot pintoresques si no fos per la seva agressivitat, de l’extrema dreta més radical, en el sentit que es consideren nazis sense matisacions. És gent que la policia i la Delegació del Govern coneix perfectament, que va perdre tota la seva capacitat d’expansionar-se quan Florentino Pérez va dissoldre els ultrasur i ara aquests grupuscles vaguen sense una activitat definida, enyorant aquella època en la qual podien entrar al camp de futbol i acompanyaven el Real Madrid en els seus desplaçaments.
Desapareguda aquesta principal activitat, i fora d’alguna baralla ocasional, no se’ls hi coneix res remarcable. Entre altres coses perquè els seus moviments estan perfectament controlats, donat que estan infiltrats fins al moll de l’os pels mateixos serveis policials. Ocasionalment demanen permís per manifestar-se, fet que sempre els hi ha estat denegat. La pregunta del milió és per què ara se’ls hi ha atorgat aquest permís i han pogut exercir sense límits les seves “preferències” quan pràcticament eren uns grups desapareguts de l’escenari, i a sobre ho feien en un barri clàssic de la cultura LGBTI com és Chueca? L’interrogant no ha estat contestat per ningú.
La delegada del govern a Madrid no ha donat cap explicació mínimament concreta de per què es va autoritzar i permetre aquest llarg recorregut d’aquests extremistes. I com, quan no hi ha informació i el got roman buit, s’omple d’interpretacions. N’hi ha una que té a favor seu la seva lògica versemblant. Aquesta versió diu que la manifestació va ser “facilitada” pel mateix govern amb la intenció evident de treure de l’escenari públic l’escàndol de la falsa denúncia per homofòbia que Marlaska, el ministre d’Interior, havia utilitzat per atacar l’oposició i que el mateix president del govern va donar pàbul, arribant a convocar la Comissió Especial per Delictes d’Odi.
Amb la manifestació d’aquest grupuscle radical s’aconseguien dos objectius. Un, que es parlés d’ells i no es continués amb l’escàndol de la falsa denúncia per homofòbia, que creava una forta incomoditat al govern. L’altre, perquè mostrant l’agressivitat d’aquesta gent a ulls de la televisió, una agressivitat envoltada de policia i protegida per ella, s’exemplificava que realment hi ha una onada homofòbica, que només el govern i els grups interessats saben veure.