La Vanguardia titulava a tota portada el passat 8 de setembre “Interior alerta de bandes organitzades que van a la caça d’homosexuals” i ho rematava amb un article d’opinió també destacat a portada de José R. Ubieto “Discursos que maten”. A dins, a tota pàgina, ramblava el clau “Bandes a la caça de l’homosexual. Grups organitzats executen atacs violents com el de diumenge a Malasaña”.
Tot l’espectacular muntatge, que no feia altra cosa que reflectir fidelment la voluntat del govern Sánchez, es va fer palès amb el cas del jove agredit a Malasaña. A partir d’aquest fet s’extrapolava i es considerava que les agressions als homosexuals responen a grups organitzats, i a més, ho atribuïa al Ministeri de Grande Marlaska, malgrat que en cap moment la mateixa policia té constància de l’existència d’aquest grup.
Tant és així que la seva intervenció ha fet possible desvetllar una mentida construïda precisament sobre el cas de Malasaña. El jove de 20 anys presuntament agredit, va declarar que a les 5 de tarda i a la porta de casa seva, va ser agredit per un grup de 8 persones amb caputxes blanques (com les del Ku Klux Klan), li van gravar al gluti la paraula “maricón” i li van tallar el llavi inferior.
A partir d’aquest fet tot es va mobilitzar, es va convocar una manifestació, que per cert es manté, i el president Sánchez no va perdre ni un minut per convocar d’urgència la comissió contra els delictes d’odi i assegurar que ell en aquest cas la presidiria personalment. Marlaska va anar més enllà i va responsabilitzar a la dreta, més específicament a VOX, d’aquesta agressió, afirmant que el discurs contrari al matrimoni homosexual era el causant d’aquest tipus d’agressions. De fet aquesta és la línia imperant en les rengles governamentals. Tota crítica a determinades lleis, de les quals ben legitimant es pot discrepar en un estat de dret, són acusades d’afavorir a l’odi. L’exemple del matrimoni homosexual és paradigmàtic. A Espanya no es pot criticar sense ser acusat d’homofòbia, malgrat que només 29 països en tot el món l’han reconegut; la qualcosa vol dir que la resta, quasi 120 països i estats independents, deuen tenir un fort corrent homofòbic, perquè no equiparen aquest tipus de relació amb vincle entre l’home i la dona.
Aquesta forma de procedir, de silenciar tota crítica legítima, va parella a una segona via que és la de la victimització com a instrument polític. Ser víctima de violència de gènere, trans o homosexual és fonamental per donar peu a les consegüents reaccions polítiques (més lleis, més diners, més acusacions a l’oposició), generant una espiral de desproporció i conflictivitat creixent.
Només cal comparar els minoritaris fets, ben lamentables, però minoritaris, d’aquesta naturalesa amb l’elevat nombre de morts de persones grans que han tornat a repetir-se en aquesta cinquena onada de la pandèmia a les residències. Tan sols a Catalunya, i amb poc més d’un mes, han mort per la Covid-19, 250 homes i dones que vivien en residències. La informació ha ocupat l’atenció un dia. No hi ha hagut manifestacions, ni condemnes, ni cap govern s’ha sentit cridat a adoptar mesures específiques. I tot això després de la destrucció de vides que ja s’ha produït en les onades anteriors, especialment en la primera.
Hi ha una desproporció brutal entre la significació i valor de la vida humana en funció de si la víctima ha estat ocasionada per la seva parella, si és trans o si és homosexual, en relació amb tots els altres col·lectius, tots ells molt més febles. En el cas de la violència de gènere, la diferència a més comporta que les dones mortes fora de la relació de parella, que són molt més nombroses, no apareixin mai en cap còmput. Hi ha una raó ideològica que cal cercar-la en l’argumentació de la perspectiva de gènere. Les dones mortes per la parella ajuden a la teoria, les altres o les que pateixen violència massiva o sistemàtica, com és el cas de les dedicades a la prostitució, que són ignorades perquè no serveixen a la perspectiva de gènere.
El cas de Malasaña és perfectament explicatiu d’aquest abús de manipulació legal i de l’opinió. Com que a la policia no li quadraven les declaracions del noi, perquè no van aconseguir trobar ni un sol testimoni, malgrat que hi havia un comerç davant l’escala, que eren les 5 de la tarda i que es tractava de 8 encaputxats i que cap càmera de l’entorn va captar res, els policies van tornar a prendre declaració al xicot. Cal dir que per instrucció de Marlaska, els recursos abocats en aquesta agressió eren molt importants, fins a 30 agents de la policia judicial del centre i del grup de delictes d’odi de la brigada d’informació han estat treballant en el cas. Però tanta gent i tant d’esforç ha fet que el tret li sortís a Marlaska per la culata, perquè en l’últim interrogatori el jove va acabar reconeixent que no s’havia produït cap atac, que no hi havia cap grup d’encaputxats, i que el que havia passat és que se n’havia anat al llit amb una altra persona amb qui va mantenir una relació sexual de caràcter sadomasoquista, que ell va ser qui li va fer els talls a la natja i al llavi, i que com tenia por que la seva actual parella reaccionés malament, es va inventar aquesta narració. És per aquest motiu que no volia denunciar i que va ser impel·lit per la seva parella a fer-ho. Tampoc va fer cas al servei sanitari que el va assistir que li van dir que havia de denunciar el fet a la policia. Ara es revela que tot era un muntatge d’un conflicte entre parelles homosexuals i que això, fruit de comportaments no massa raonables, s’havia convertit en un afer polític de primera magnitud per la intervenció de Marlaska i del mateix president del govern.
No podem continuar en aquest estat de coses, en aquest ús sistemàtic d’exageració, victimització i criminalització de les persones que legítimament dissenteixen de lleis i mesures que imperen en el govern. Cal recuperar la normalitat i l’estat de dret que l’han afectat d’ençà que governa Sánchez. I Marlaska, que es comporta com un holigan, no pot continuar ni un dia més al Ministeri de l’Interior. És més, no pot tornar a exercir com a jutge perquè és evident que el seu judici està profundament esbiaixat.
Loading ...
