En l’anterior informació sobre l’última enquesta del CIS que estudia la relació entre la creença personal i diverses variables i que portava a la conclusió que els catòlics practicants presentaven els majors nivells de satisfacció i felicitat, permet ara constatar que també són els catòlics qui fan una més gran aportació de capital social.
Com és sabut, el capital social és un tipus de capital no monetari, però que en determinats aspectes afavoreix el desenvolupament econòmic i el bon funcionament de les institucions. També és la base fonamental en la formació del capital humà. L’enquesta del CIS indaga sobre una sèrie de condicions com la confiança en la gent, la solidaritat, la participació en les eleccions, el compliment de la llei, el respecte a les opinions dels altres i el fet de ser responsable i honest. Aquests són perfils que defineixen prou bé el capital social, que es fonamenta especialment en la confiança, en l’ajuda mútua, en el respecte a les normes comunes i en la participació en les institucions.
Pel que fa a la confiança, en una escala de 0 a 10, en la qual “0” seria baix nivell de confiança i “10” el nivell màxim, cal dir que la quantitat de població que se situa en les posicions de major confiança (8, 9 i 10) és realment baixa, però destaquen en elles els catòlics practicants, donat que un 21% estan situats en aquesta actitud de gran confiança en la gent. Pel conjunt de la població la xifra es redueix al 18%, mentre que són els agnòstics, indiferents i ateus els que presenten un nivell més baix, només el 16%.
Pel que fa a la solidaritat, el 42,5% dels catòlics, molt pròxim a la meitat, se situen en el nivell 10, per només el 36% del conjunt de la població i el 38% el grup de la no creença.
Una cosa semblant succeeix amb el fet de votar a les eleccions. El 42% dels catòlics practicants se situen en el nivell màxim (10), per només el 35% del conjunt de la població i només un 31% entre agnòstics, indiferents i ateus, que per tant són menys favorables a atorgar el vot.
En relació amb l’evasió d’impostos, també els catòlics consideren que és molt important no fer-ho, si bé aquí les diferències no són significatives: el 56,5% dels catòlics, el 55% pel conjunt de la població i 56,5% dels no creients. Aquí cal fer la consideració que normalment aquest últim grup acostuma a ser votant de l’esquerra, i en aquest sentit hi hauria una certa contradicció perquè d’altra banda el catòlic practicant tendeix a votar a partits de centredreta. I malgrat aquesta característica tindrien un alt refús de l’evasió d’impostos que es pressuposa que és una actitud més estesa entre els votants de l’esquerra.
On sí que hi ha una clara diferència és a la resposta de si és important complir amb les lleis i les normes. D’una forma molt majoritària, el 61%, ho és per als catòlics, disminueix clarament per al conjunt de la població, 49%, i encara es redueix en una mesura més gran aquesta actitud de compliment de les lleis entre els agnòstics, indiferents i ateus, amb només un 38%.
En referència a les opinions dels altres, aquí la situació és pràcticament idèntica com passava en el cas de l’evasió d’impostos, i les diferències que es donen no tenen significació perquè se situen dins del marge d’error de l’enquesta. És molt important respectar l’opinió dels altres amb el seu valor màxim (10) pel 59% dels catòlics, la mateixa xifra pel conjunt de la població i lleugerament per sota, 57%, per part de l’heterogeni grup dels no creients.
L’enquesta pregunta també si és important ser una persona responsable i honesta. Naturalment aquí les respostes són molt majoritàriament favorables, però també presenten diferències dotades de significació: situen aquesta característica en el nivell 10 el 77% dels catòlics, el 70% del conjunt i només el 64,5% del grup dels no creients.
Aquests perfils col·loquen els catòlics practicants en el nucli del que podríem dir el bon funcionament de la societat, perquè s’adscriuen molt majoritàriament a posicions que afavoreixen que les coses vagin millor des del punt de vista col·lectiu i de les interrelacions personals.