La suposada sobrepoblació de la Terra ha esdevingut una de les principals preocupacions del moviment ecologista, fins a l’extrem d’arribar a afirmar que no tenir fills és la major contribució que podem fer per lluitar contra el canvi climàtic.
Però aquesta por alimentada durant dècades per les previsions demogràfiques d’acadèmics i d’organitzacions com les Nacions Unides, i portada al límit per la creixent inquietud pel clima, podria no estar justificada.
De fet, les darreres dades apunten a una desacceleració de l’increment de població seguida d’un estancament i posterior descens.
Els autors canadencs John Ibbitson i Darrel Bricker publicaren el 2019 un llibre titulat El Planeta Buit, que presenta la tesi d’un descens inexorable de la població mundial a mitjà termini.
Els autors afirmen que el fenomen demogràfic que s’observa durant dècades al món desenvolupat comença a sentir-se també en els països pobres.
Segons defensen Ibbitson i Bricker, les causes serien les mateixes que han fet caure en picat la natalitat a Occident i els països asiàtics més rics.
En primer lloc, la urbanització, que dispara el cost de l’habitatge i de tenir fills.
En segon lloc, la pèrdua de influència de les religions. Una evidència a Occident amb el cristianisme des de fa dècades, però que també es comença a sentir amb l’Islam en els països oficialment musulmans (no es dóna el cas, en canvi, entre les comunitats islàmiques a Europa).
I finalment, la major llibertat de les dones que resulta de la combinació dels dos factors anteriors. Segons els autors, es constata que a mesura que les dones guanyen autonomia respecte els homes, tenen menys probabilitats de formar famílies nombroses.
Un estudi del Deutsche Bank del 2013 ja preveia que la població mundial arribaria al seu màxim cap al 2055 amb uns 8.700 milions d’éssers humans
Els autors canadencs no són els únics que preveuen un descens de la població mundial abans de que el segle XXI acabi. Un estudi del Deutsche Bank del 2013 ja preveia que la població mundial arribaria al seu màxim cap al 2055 amb uns 8.700 milions d’éssers humans, i que baixaria a menys de 8.000 cap a finals de segle.
Per la seva banda, Ibbitson i Bricker, en el seu estudi més recent, apunten que la població mundial no superarà mai els 8.500 milions de persones.
Si tenim en compte que la població mundial actual és aproximadament de 7.700 milions, ja estaríem a prop del pic històric.
Inclús les Nacions Unides, conegudes per fer les previsions més elevades, les han hagut de revisar fa poc a la baixa, tot i que afirmen que el pic arribaria cap al 2100 i se situaria en 10.900 milions.
Tots els estudis apunten que la baixada de la taxa de fecunditat està arribant als països que han estat fins fa poc els motors de creixement demogràfic mundials. Després de la Xina, que ja es troba per sota de la taxa de fecunditat mínima per mantenir estable la seva població (2,1 fills per dona en edat fèrtil), l’Índia hi ha pràcticament arribat.
En efecte, la taxa de fecunditat índia se situa actualment en 2,2, i això segons les dades oficials que possiblement sobreestimen la xifra, segons apunten els autors canadencs. Altres països, com Malàisia, Brasil o Tailàndia, ja es troben per sota del llindar del 2,1.
Inclús autors que abans consideraven que la sobrepoblació era inevitable han canviat d’opinió. Jorgen Randers, un dels coautors de l’informe Meadows publicat el 1972 que alertava de la fatalitat del fenomen, pensa ara que la població mundial no arribarà mai als 9.000 milions d’individus.
Els autors canadencs no són els únics que preveuen un descens de la població mundial abans de que el segle XXI acabi Share on X
Loading ...
