La preparació dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020 ha estat una de les més accidentades de la història contemporània de l’esdeveniment esportiu per antonomàsia.
A pesar del que pugui semblar, les dificultats arribaren inclús abans de la pandèmia de Covid durant els primers mesos del 2020.
Al novembre del 2019, els organitzadors japonesos hagueren de resignar-se a anul·lar la prova de marató prevista a la capital nipona, Tòquio, per traslladar-la al nord, a la ciutat de Sapporo.
La raó? La por a un mes de juliol extremadament càlid i humit com el que el país acabava de viure. Un clima tan hostil que es temia per la salut dels corredors. De fet, durant el mes de juliol de 2019 Tòquio havia enregistrat els màxims històrics de calor. Alguns experts arribaren inclús a qüestionar que els jocs com a tal es poguessin celebrar.
Poc després esclatà la crisi sanitària per la pandemia de Covid-19. La decisió de cancel·lar els jocs d’estiu es prengué al mes de març del 2020.
La decisió del govern japonès de celebrar els jocs al 2021 costés el que costés no ha estat gens popular
Enguany, la decisió del govern japonès de celebrar els jocs al 2021 costés el que costés no ha estat gens popular entre els ciutadans del país del sol naixent.
L’esdeveniment ha implicat l’arribada de més de 50.000 atletes, entrenadors i altres professionals en un moment en que tan sols el 23% dels japonesos estan totalment vacunats contra la Covid.
Davant un nombre de casos de virus en augment, els organitzadors han hagut de prohibir els espectadors en pràcticament tots els esdeveniments, exigir tests constants a atletes i personal i fer arribar la flama olímpica per rutes sense públic.
La cosa no acaba aquí. El clima reservà una altra mala jugada per als japonesos a pocs dies de la inauguració: les pluges torrencials provocaren una esllavissada que deixà 18 morts en el poble d’Atami, destinació turística situada a tan sols una hora de Tòquio. Les pluges bateren els rècords absoluts d’intensitat en 8 de les 47 prefectures del Japó, incloent Tòquio.
Altres problemes, de caire més polític, s’han també acumulat. Per exemple, l’organitzador de la cerimònia d’inauguració dels jocs dimití escassos dies abans de l’inici de l’esdeveniment per uns comentaris que havia fet sobre l’Holocaust.
Alguns dels principals espònsors, com el líder mundial de l’automòbil, Toyota, retiraren tota la seva publicitat vinculada als jocs al Japó en suport a la posició de dues terceres parts dels japonesos, molt crítics amb l’esdeveniment olímpic.
Resumint, el canvi climàtic, la situació sanitària inaudita i el malestar social han posat contra les cordes una i altre vegada els organitzadors dels Jocs Olímpics de Tòquio.
Esdeveniments que haurien d’estar marcats per un caràcter resoludament festiu i optimista s’estan convertint en un autèntic maldecap degut a les tensions socials en augment arreu del món, a esdeveniments climàtics extrems més freqüents i a problemes de seguretat cada cop més complicats de resoldre.
Cal integrar un anàlisi de riscos més minuciós i preveure seriosament esdeveniments d’escassa probabilitat però elevat impacte
La complexitat que estan experimentant els Jocs de Tòquio han de servir de lliçó per esdeveniments futurs.
Com diversos experts japonesos i internacionals han comentat, cal integrar un anàlisi de riscos més minuciós i preveure seriosament esdeveniments d’escassa probabilitat però elevat impacte. Són aquests els que més mal poden fer a una gran festa com haurien de ser els Jocs Olímpics.
