És la primera vegada en la seva història que el diari de referència de Catalunya, La Vanguardia, arremet en un editorial contra el Vaticà. El 25 de juny, amb el títol “Ingerència del Vaticà a Itàlia”, La Vanguardia criticava durament la Santa Seu per haver-se pronunciat formalment en relació amb una llei en tràmit expressant les seves reserves, perquè segons la secretaria d’estat considera que l’aplicació d’alguns punts de la llei podrien afectar negativament la llibertat de manifestació de l’Església.
És evidentment un gest inèdit, no perquè sigui la primera ocasió en la qual la Santa Seu i el govern italià discrepen en matèria legislativa, sinó perquè habitualment les anteriors diferències no s’han produït en termes tan formals com és fer pública una nota diplomàtica. La qüestió en controvèrsia és una llei sobre les persones i associacions LGBTI, que com en altres països ha succeït, en concret el nostre, conté formulacions que segons i com s’interpretin evidentment donen peu a la censura i a la penalització. De fet aquest col·lectiu és l’únic que gaudeix de legislacions tan detallades i específiques que li atorguen un estatus privilegiat en el si de la societat. És clar que la legislació italiana no arriba a l’extrem de la catalana, en la qual s’estableix la inversió de la càrrega de la prova; és a dir, que l’acusat ha de demostrar la seva innocència quan és denunciat, en lloc del que constitueix la garantia de l’estat de dret, consistent en la demostració de la culpabilitat.
De fet, La Vanguardia, en aquesta evolució, que l’editorial enregistra, ha dedicat una atenció creixent al col·lectiu LGBTI i a la defensa dels seus interessos. Per exemple, la setmana anterior, al llarg de tres dies successius (el 22, 23 i 24 de juny), la corresponsal a Alemanya, Mari Paz López, va dedicar tres articles en pàgina sencera al conflicte que s’havia produït a Munich perquè l’alcalde socialdemòcrata volia que l’estadi de la capital encengués els colors configurant la bandera LGBTI amb motiu del partit que Hongria havia de jugar en aquesta seu. La UEFA s’hi va oposar i l’estadi no es va il·luminar. El que sí que es va fer com a substitutiu va ser distribuir a les portes de l’estadi 10.000 banderes LGBTI. La iniciativa, però, va tenir un minse resultat perquè es podien comptar les escasses ensenyes amb els colors de l’Arc de Sant Martí que després es van veure al camp.
Sigui com sigui, dedicar a aquest afer tanta atenció, ja mostra la gran sensibilitat del diari pels temes d’aquesta naturalesa, i assenyala un canvi clar d’orientació en la seva moderació habitual que l’editorial contra el Vaticà confirma.
