De què es parla a casa? Els temes de conversa són el reflex de les motivacions que té el grup familiar. Però més enllà del que es parli, és important que hi hagi sintonia entre el que diem i el que fem.
Si resulta que ponderem el pacifisme, i a la primera de canvi, aixequem la veu i ens escridassem, és evident que hi ha un mal testimoni. L’ètica es transmet millor a partir del testimoni viscut i de l’experiència compartida, que amb discursos i reflexions.
Seria bo, examinar quina és la nostra actitud davant de les situacions difícils o els conflictes.
Si som dels que tirem llenya al foc, o bé dels que l’apaguem. Si les discrepàncies es tracten sense visceralitat i es parlen serenament amb un diàleg que proposa i escolta. Si es genera un espai on dona gust viure, perquè les relacions són bones, fins i tot es deixa espai al bon humor.
En un marc així, és més fàcil tenir l’experiència d’exercitar-se en la comprensió, la tolerància, el respecte i el diàleg. Hem de veure també, si som capaços d’afrontar una discrepància considerable, on sembla que no és possible arribar a un acord, però almenys, fem l’esforç d’estar d’acord, en què no estem d’acord. De totes maneres, això no és cap raó per deixar de respectar-nos, malgrat que tinguem punts de vista diferents.
El que pensa diferent no té per què ser el meu enemic. Però com desconeixem quina serà la seva reacció, caldrà veure si sabrem controlar-nos per no respondre de forma violenta, davant de la discrepància.
La persona pacífica no cau mai ni en la ira ni en la còlera.
No s’ha de relacionar la persona pacífica, amb la debilitat, la por, o la covardia. Al contrari. El pacífic és una persona que té una gran força d’ànim, suficient perquè el sentiment de rancúnia o de venjança que un percep quan se sent tractat injustament, deixi lloc a una actitud serena, analítica, enèrgica i tranquil·la.
Quantes vegades la història ha sobrevalorat als violents, per què han dominat persones i terres? La violència és el fracàs absolut de la relació humana. Per això és tan important per una bona convivència, escoltar serenament, el que s’anomena l’escolta “proactiva” on cada un es posa al lloc de l’altre i s’escolta en profunditat, no tant per respondre, sinó per comprendre a l’altre. D’aquesta manera la trobada es transforma en una ocasió única que no podem desaprofitar, perquè aprendre a conviure pacíficament, és la millor descoberta que podem fer.
Loading ...
