Un fet espectacular, insòlit en els àmbits diplomàtics és el que ha provocat l’ambaixada dels EUA a la Santa Seu. Consisteix en lluir una gran bandera de l’homosexualisme polític acompanyada d’un missatge a Twitter que diu: “L’ambaixada dels Estats Units a la Santa Seu celebra el #PrideMonth amb la bandera Pride exposada durant el mes de juny. Els Estats Units respecten la dignitat i la igualtat de les persones LGBTQI +. Els drets LGBTQI + són drets humans”.
Aquesta acció es fa contra la sobirania d’un estat, la Santa Seu, la posició del qual sobre el moviment polític homosexual és ben coneguda. Però, atenció, perquè és un fet exclusivament centrat en la representació de l’Església Catòlica, i no una acció general que s’hagi estès a altres països, nombrosos, que no només no reconeixen el matrimoni homosexual, sinó que, a diferència de la Santa Seu, que acull a les persones homosexuals com a tals persones, estan proscrits i perseguits. No ho penja a Aràbia Saudí, ni a cap país islàmic, ni a cap dels múltiples països africans on no és que es refusi el matrimoni homosexual, sinó que es persegueixen aquestes persones.
La pregunta és per què el govern de Biden ha llençat aquesta iniciativa que diu que sostindrà al llarg d’un mes i que evidentment és una provocació, perquè és insòlit que una ambaixada que té com a finalitat les relacions diplomàtiques amb el país on està present, actuï d’aquesta manera. És possible que formi part del desplegament d’aquest tipus de polítiques que han cobrat un nou impuls, com és el cas de l’avortament, amb la presidència de Biden. Que aquest es confessi catòlic i vagi a missa, en tot cas, li genera un càrrec de consciència, però des del punt de vista polític l’única norma que val és aquella que diu que “pels seus fets els coneixereu”. I els fets de Biden amb la seva bandera de l’homosexualisme polític a la Santa Seu ja ho han dit tot.
Però, és que no contents amb això, el missatge de l’ambaixada pretén fer doctrina. Afirmant que els drets dels LGBTI són drets humans. Aquesta equivalència és jurídicament falsa. La correcta és que els drets humans són els drets de tota persona i per tant, faltaria més, de totes aquelles que tenen determinades preferències sexuals. Però ni molt menys els que aquests d’identitat sexuals declaren com a drets són i estan contemplats en els drets humans. Per exemple i com mes clar, el dret al matrimoni i a l’adopcio.
Només cal observar el món i adonar-se que hi ha pocs països que els reconeguin amb la plenitud que voldria l’homosexualisme polític. En realitat aquest va ser l’intent de la declaració de Yogyakarta, un intent privat de traduir la declaració de drets humans en termes LGBTQI+, però que no ha estat mai adoptada per ningú.
Repetim-ho: és un fet sorprenent, sembla impossible que sigui espontani. Caldrà observar com es desplega aquesta història i si els EUA estan disposats a mantenir una guerra cultural amb el món catòlic, al mateix temps que vol aplicar una política de canoneres amb la Xina i collar la Rússia de Putin.