Panorama: guanya PP. Més embolic i paràlisi a Catalunya

Les quatre enquestes publicades fins ara sobre el govern central, després de les eleccions a Madrid i fins al dia 10, són unànimes: el PP se situa en primera posició i supera al PSOE. La unanimitat és considerable en relació amb el vot del bloc PP-Vox perquè es mou en un ventall estret de 170 a 174 escons. Estaria per tant entre 2 i 6 de la majoria absoluta. L’altre bloc, PSOE-UP, presenta una major amplitud perquè oscil·la entre els 121 escons i els 130, segons l’enquesta que es consideri.

En tot cas, la distància entre ambdós és gran i és conseqüència d’un doble retrocés, perquè perden vots tant el PSOE com UP. En aquesta última opció la variació és molt àmplia perquè va des dels 14 escons que li dóna l’enquesta Invimark feta per La Sexta, als 33 de Sigma2 per a El Mundo. En el PSOE hi ha una clara coincidència en els 107 escons, excepte en el cas de Sigma 2 que només li atorga 95, que a la vegada és la que situa més amunt a UP. Per tant la diferència entre blocs és clara.

En tots els casos Cs és irrellevant, perquè obté entre 1 o 2 diputats. A hores d’ara seria un partit extingit. Però, malgrat els bons resultats, sobretot per al PP, que se situa entre 109 i 126 escons, no té fàcil assolir la majoria absoluta perquè la resta de formacions minoritàries, bàsicament d’àmbits territorials, no estan per donar-li suport. En aquest sentit, destaca el bloc dels partits procedents de Catalunya, és a dir, l’independentisme, que es manté molt fort amb ERC, entre els 12 i 14 escons i JxCat entre 8 i 10. La CUP roman en la majoria de casos amb 2 diputats, però a l’enquesta d’NC Report per a La Razón els perd.

Una vegada més l’escenari seria extraordinàriament propici per a un bloc català amb capacitat de negociar aspectes concrets, però, evidentment, no és el cas, perquè ERC es limita a donar suport a allò que l’interessa, al PSOE d’una banda, i pel que fa a les qüestions catalanes es manté ancorat en les grans declaracions que romanen immòbils, l’amnistia i el referèndum.

I és que la situació política a Catalunya s’ha convertit en un embolic que ens acosta més a escenaris llatinoamericans que als models de comportament polític europeu.

Ara, ERC diu que ha trencat amb JxCat pel que fa a formar un govern i li demana els vots per governar en solitari. La pregunta és per què li ha de donar JxCat aquest suport sense res a canvi si no s’han posat d’acord quan hi ha importants contrapartides de govern a distribuir-se. Però l’opció d’ERC és molt difícil. Necessita 68 vots per a la majoria absoluta, o bé tenir simplement la majoria en una segona volta. En aquest cas podria elegir el president, però després ho tindria molt complicat per governar, perquè estaria en  minoria davant tots els altres. ERC, la CUP i En Comú Podem assoleixen només 50 escons. Vox, Cs i el PP en sumen 20, mentre que JxCat en té 32 i el PSC 33.

Per tirar endavant l’elecció d’Aragonès no en té prou amb l’abstenció de JxCat, perquè amb l’oposició del PSC no sortiria elegit. Necessitaria, per tant, que el grup de Puigdemont li cedís 4 diputats en una operació ben estrambòtica. Evidentmen,t aquest no és el resultat que garanteix un govern estable amb capacitat de governar i representatiu, perquè a més, recordem, que hi pesa la llosa d’una abstenció pràcticament situada en el 50% que fa que la representativitat real dels partits al Parlament s’hagi de dividir entre dos.

Però alhora que no es governa, es bloquegen o s’impedeixen decisions transcendentals. La inversió de 1.700 milions a l’aeroport es pot perdre perquè el govern no accepta el plantejament d’AENA perquè afecte l’espai natural de la Ricarda, i ho fa amb el suport d’Ada Colau. També de moment nega l’autorització perquè puguin recalar els creuers al port, sostraient d’aquesta manera una injecció econòmica en matèria turística, que Barcelona i Catalunya necessiten, i ho fa també amb el vistiplau de l’alcaldessa de Barcelona. El sector de les energies renovables també s’alça contra l’estranya moratòria pactada per ERC i la CUP, que condemna Catalunya a accentuar l’endarreriment que ja té en la producció d’energia neta i quedar a la cua de tot l’estat. És una paradoxa, que de tan ecologistes que són, acaben aconseguint que la primera font d’energia de Catalunya sigui la nuclear.

Per si no fos prou, l’important gremi de restauradors, que tenen multitud de greuges per la política del PROCICAT, ara consideren que la Generalitat els ha enredat perquè va fer passar com a ajudes per a la crisi el perdó d’un tribut que els tribunals estan anul·lant, i que, per tant, en cap cas s’havia d’haver pagat. Tot plegat descriu un panorama que, malgrat que sembli impossible, cada dia que passa empitjora.

 Loading ...