Fa uns anys els únics debats d’eleccions autonòmiques que tenien rellevància a Espanya eren els catalans. Ara Madrid ha ocupat clarament aquest lloc, i aquest dimecres es va produir l’insòlit fet que a més de la televisió local, tres cadenes de televisió emetessin per a tota Espanya la batalla dels candidats madrilenys en aquestes eleccions. TVE en el seu primer canal, La Sexta i Trece TV van difondre el debat amb unes audiències no petites. És inqüestionable que no només en l’aspecte econòmic, també en el polític, Madrid ha passat clarament per davant de Catalunya, i això sol ja hauria de ser un motiu de profunda reflexió.
Però anem a la qüestió concreta. La candidata que tenia un escenari més complicat és la favorita, Ayuso, perquè significava que tots anirien contra ella. També Gabilondo tenia un paper delicat perquè la impressió generalitzada en el PSOE és que la seva campanya fa aigües, i era l’ocasió per demostrar tot el contrari. Una tercera persona en qui estaven dipositats tots els focus era Pablo Iglesias. El seu gest abandonant la presidència per anar a competir a Madrid amb un discurs inicial en el que es presentava com a candidat a presidir la comunitat, era també motiu d’extraordinària atenció. Edmundo Bal pugnava per sortir de la irrellevància del seu partit, mentre que els que ho tenien més fàcil eren Mónica García i fins a cert punt, Rocío Monasterio, si bé aquesta última havia d’assegurar-se el seu nucli dur d’electors davant la voracitat electoral d’Ayuso.
Sigma2 ha publicat els resultats de la seva enquesta per a La Razón, que dóna clarament guanyadora a Ayuso amb un 35,5% d’opinions en aquest sentit, seguida de Mónica García amb el 23,4%, Pablo Iglesias amb eI 15,4%, Gabilondo amb el 10,6%, Monasterio amb el 8,5% i per últim Bal amb el 6,6%.
Més enllà de l’enquesta, en la gran majoria de comentaris periodístics del matí de dijous, Ayuso surt com a guanyadora. Per a uns perquè consideren que ho ha fet millor, i per a altres perquè dedueixen que el fet de no haver sofert cap escomesa que realment la desgastés, li permet conservar el capital polític amb el qual va entrar al debat, que és a fi de comptes del que es tractava donada el gran avantatge que a dia d’avui té. Sembla clar que Bal no va aconseguir del tot situar el seu discurs, i caldrà veure si les enquestes d’aquest cap de setmana el recompensen o no. El que sí que sembla clar és que Gabilondo va aprofundir la crisi de la seva legislatura i que Pablo Iglesias no va aconseguir liderar el debat. No és que ho fes malament, però no va destacar, cosa que sí que va fer la candidata de Más Madrid, Mónica García, que no només suscita opinions que la donen per guanyadora en segon lloc, tant sols per darrera d’Ayuso, sinó que les interpretacions qualitatives dels opinadors tendeixen també a remarcar el seu bon paper.
Si no hi ha un canvi imprevist el debat haurà servit als interessos d’Ayuso, no només per revalidar la seva posició, sinó també pel fet que ensorra més a Gabilondo, i no per enlairar al soci de govern, Pablo Iglesias, sinó a la candidata d’un partit purament local com és el de Mónica García i Iñigo Errejón.
Loading ...
