La Generalitat de Catalunya té un pressupost de 32.151 milions d’euros pel 2020 amb uns ingressos de 30.281 milions, per tant un dèficit de 1.870 milions. Això és el que costa, en teoria, la Generalitat segons el pressupost del 2020, que sigui dit de pas de poc serveix perquè es va fer abans de la destrossa de la Covid-19. Però és igual, ens dóna una idea de l’ordre de magnitud que significa aquesta gran màquina que és la Generalitat, la que en teoria governen els partits guanyadors de les eleccions.
Però, a la pràctica, aquesta no funciona o ho fa molt malament. Per exemple, no és un detall menor que la població de 80 o més anys de Catalunya que ha rebut les dues dosis de la vacuna, i per tant està totalment immunitzada, és només del 36,9% i ocupa els darrers llocs de totes les comunitats autònomes d’Espanya, junt amb el País Basc. És una de tantes referències. Però n’hi ha d’altra mena que manifesten una administració absolutament inoperativa.
Per exemple, l’esclerosi d’institucions necessàries que depenen del govern i del Parlament de Catalunya que no són renovades per manca d’acord. Tenim el cas escandalós del Síndic de Greuges amb un Rafel Ribó que sembla ostentar un càrrec vitalici perquè no hi ha manera que s’assentien a determinar un substitut. I passa el mateix amb 7 dels síndics de la Sindicatura de Comptes, l’organisme que vetlla pel compliment de la legalitat pressupostària. O tol l’àmbit de l’audiovisual, el Consell de l’Audiovisual, el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que controla la ràdio i la televisió pública, i el Consell Assessor de continguts de la CCMA. En total són 2 presidents i 25 membres que són necessari renovar d’aquests organismes. També 5 membres del Consell de Garanties Estatutàries, que és la màxima instància jurídica per determinar la declaració de les lleis catalanes de la Constitució en l’àmbit intern de Catalunya, el director de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, el president de l’Agència Catalana de Protecció Social, 13 membres del Consell Assessor de la RTVE a Catalunya, i així podria continuar el llistat fins a més d’un centenar de càrrecs que estan pendents de la seva renovació. Aquest fet dóna idea de la deixadesa política en la qual estem situats, en la qual la realitat no sembla importar.
L’altre capítol és el de la capacitat de millorar l’autogovern fent efectives les competències que estableix l’estatut d’autonomia. Els bascos, amb un bon criteri, han treballat com a formigues per anar aconseguint omplir de continguts el seu estatut, i han trigat anys, però aviat el completaran amb traspassos que semblaven molt difícils, com els de les institucions penitenciàries, que Jordi Pujol fa anys va aconseguir, la gestió de l’ingrés mínim vital, una qüestió fonamental per a una lluita coherent contra la pobresa, la gestió de la Seguretat Social sense afectar la caixa única, la gestió dels serveis privats de seguretat i del transport de carreteres entre altes.
També Canàries preveu competències importants com la de costes, essencials en unes illes, la tutela financera de les corporacions locals i la defensa de la competència als mercats. També hi ha traspassos endegats amb Navarra i les Balears.
No hi ha res en el calendari en relació a Catalunya. La dèria d’una independència imaginària menysté portar el plat a taula de tal manera que la Comissió Mixta de Transferències, l’organisme que determina els traspassos, fa més d’una dècada que ni tan sols es reuneix. Mentre que la comissió bilateral Generalitat-Estat, que serveix per resoldre problemes, però també per negociar qüestions de tu a tu, no funciona des del 2018. Mentrestant van donant voltes com l’ase a l’era entorn de la indefinida “taula de diàleg”, la utilitat de la qual és perfectament imprecisa.
No està escrit enlloc que voler la independència un dia o altre significa adjurar de les responsabilitats de l’autogovern i de l’exercici de competències més i més amplies. Més aviat sembla que una cosa hauria de lligar amb l’altra, però ni per a ERC ni per a JxCat, i ja no esmentem a la CUP, tot això no té cap interès. Els perjudicats som nosaltres, els ciutadans de Catalunya.
Loading ...
