La campanya de vacunació, l’objectiu fixat pel president Sánchez d’haver vacunat El 70% de la població el 30 d’agost, els possibles inconvenients de la vacuna d’Astra Zeneca, totes aquestes qüestions focalitzen l’atenció dels mitjans de comunicació. Sembla com si hi hagués una llei no escrita que, com amb la mel, tots acudeixen al mateix lloc, oblidant l’atenció a altres qüestions determinants relacionades amb la pandèmia.
Ara ja no està de moda, a diferència de mesos enrere, interessar-se per com està funcionant la identificació de les cadenes de contagi, l’eficàcia del seu rastreig, la identificació dels portadors, la quarantena a que s’han de sotmetre i l’eficàcia d’aquesta. Tot això, que continua sent essencial i ho serà en el futur, està fora de focus, i segurament si aquesta atenció existís, ajudaria a explicar la situació de Catalunya que, amb moltes mesures restrictives molt perjudicials per A l’economia, obté uns resultats molt mediocres.
Però la gran qüestió que roman en la ignorància de polítics i opinió és la durada de la immunitat provocada per les vacunes. Les persones es van començar a immunitzar a partir de gener i si es compleixen les previsions a l’agost, set mesos més tard, el 70% haurà arribat a aquesta situació que sembla que produirà la immunitat de grup necessària per al control de la pandèmia. Però, quant temps dura aquesta protecció? I aquesta és una pregunta que no té resposta, i això és molt greu.
No hi ha suficients dades per conèixer el període que ens protegeixen les vacunes de Pfizer, Moderna o AstraZeneca i ja no diguem les últimes que vindran. Quan de temps els anticossos i les cèl·lules “T” impediran que el SARS-CoV-2 prosperi en el nostre organisme? Podem tenir una orientació fixant-nos en els terminis de la immunitat generada en aquelles persones que han passat la malaltia. D’acord amb els criteris de vacunació, aquesta durada està establerta en 6 mesos i aquest podria ser el període garantit de protecció, si bé nombroses societats mèdiques recomanen no vacunar qui han passat la malaltia fins transcorreguts 8 mesos. Entre aquests dos terminis es mouria, per tant, l’horitzó de protecció.
Una altra referència, cenyida en aquest cas a l’efecte de les vacunes de la revista Science, assenyala la coincidència amb els 8 mesos. Per tant, amb el que sabem fins ara, no és possible confiar que la població romangui protegida més enllà de 8 mesos. Menys, per tant, que la vacunació en relació amb la grip que és anual. Sigui com sigui, el fet que romandrà durant un temps indeterminat un reservori del coronavirus a la nostra societat, i que a més continuarà campant pel món, fa del tot necessari preveure una organització i els recursos necessaris per vacunar novament tota la població fins que calgui i amb efectivitat fins a l’octubre que ve. Això significarà que no s’hauria completat el 100% de la vacunació quan ja serà necessari tornar a vacunar els primers que van ser immunitzats al gener. Hi ha aquí, per tant, una despesa important que irresponsablement no ha estat contemplada en els pressuposts de l’estat i la Generalitat com sempre segueix la mala política espanyola.
Cal recordar que segons l’autoritat fiscal independent AiREF, i el seu informe sobre els Presupuestos de las Administraciones Públicas, les administracions destinaran a lluitar contra la pandèmia entre el 2020 i el 2021 més de 80.000 milions d’euros. La magnitud de la vacunació permanent i la necessitat de mantenir actiu el servei de control de malalties infeccioses serà una despesa que es mantindrà en el futur, que no arribarà a aquesta xifra, però que sens dubte serà important. Potser de l’ordre dels 30.000 milions d’euros per al 2022 que haurien de ser aprovats.
Loading ...
