La política és l’art de gestionar el que és imprevisible, com ho mostra el fet que d’una manera insospitada hagi saltat la llebre, i de sobte ens trobem abocats a unes eleccions que poden tenir importants conseqüències polítiques.
Ens referim a les eleccions que Ayuso ha convocat a la Comunitat de Madrid. El seu caràcter regional no pot fer perdre de vista el pols que hi ha a la capital amb el govern espanyol i les repercussions generals que tindrà el resultat.
El detonador de la bomba, però, va començar a Múrcia exactament a les 9:45 del matí d’ahir dia 10, quan Cs i PSOE van presentar una moció de censura conjunta per aconseguir la presidència de la comunitat autònoma, en mans del PP, i l’alcaldia de la capital.
A Múrcia hi ha una aliança entre el PP i Cs que ara intenta ser radicalment modificada. No és una decisió improvisada. Fa setmanes que la direcció espanyola del PSOE i Inés Arrimadas estaven estudiant aquesta possibilitat. Molt pocs, en el cas de Cs, coneixien la decisió molt personal de la líder de Ciutadans. Ni tan sols la comissió executiva del partit ha estat consultada, el que ja ha provocat aïllades reaccions, per exemple per part del dirigent a la Comunitat Valenciana, Toni Cantó. Aquesta iniciativa, que el PSOE propicia, està dirigida a reduir el poder territorial del PP, però ni Cs a Andalusia ni a Castella i Lleó, allà on també formen govern amb els populars, segueixen el camí murcià. Malgrat tot, el PSOE ha presentat una moció de censura al Parlament castellà- leones que no tindrà recorregut.
Però la gran sorpresa, el factor que li dóna una dimensió espanyola, ha estat la ràpida reacció d’Ayuso acordada amb Pablo Casado, dissolent el Parlament i convocant eleccions per al 4 de maig, només 2 hores més tard del cop de mà murcià. Aquesta maniobra arriscada ha agafat totalment per sorpresa l’oposició madrilenya, socialistes i Más Madrid, sobretot, que intenten aturar-la presentant una moció de censura. Intenten aprofitar l’aparent o real forat legal que hi ha a la normativa, que estableix que el decret de dissolució es publica l’endemà del dia que és aprovat, i que, per altra banda, quan es presenta una moció de censura el president perd la capacitat de convocar eleccions.
El que han fet el PSOE i Más Madrid, com a mecanisme de defensa a la convocatòria, és presentar un vot de censura aprofitant el marge de temps que hi ha entre la signatura del decret de dissolució del parlament, i la seva publicació oficial, intentant impedir així les eleccions. La qüestió acabarà als tribunals, encara que la interpretació dels juristes és majoritària, i sembla de sentit comú, que el decret de dissolució és efectiu a partir del moment que se signa, perquè d’altra manera la facultat de convocar eleccions, que és una de les més importants que tenen els presidents de les CCAA, estaria sempre condicionada pel cop de mà de presentar el vot de censura abans de la seva publicació. De fet aquesta instrumentació està pensat per una situació inversa: quan es presenta la censura, que el president no la pugui desvirtuar convocant eleccions. Però aquest no és el cas.
Totes les espases són a l’aire, però si l’operació d’Ayuso surt bé i millora els seus resultats electorals, i el PSOE i Podemos queden malferits, s’haurà entrat en una nova fase política. I a la inversa, si el PP falla electoralment i després dels pèssims resultats de Catalunya, la posició de Casado seria insostenible i la crisi del primer partit de l’oposició estaria servida.
Aquesta maniobra arriscada ha agafat totalment per sorpresa l’oposició madrilenya, socialistes i Más Madrid, sobretot, que intenten aturar-la presentant una moció de censura Share on X