L’empresonament del cantant raper Pablo Hasél ha provocat manifestacions i protestes en diverses ciutats espanyoles, sobretot a Barcelona, reclamant la seva posada en llibertat a l’entendre una part de la societat que el cantant no ha d’estar a la presó per actes efectuats en el que consideren l’exercici del seu dret a la llibertat d’expressió.
En aquestes protestes s’ha desencadenat una brutal onada de violència, amb el resultat de més d’un centenar de detinguts per actes vandàlics, elevadíssim cost pels danys ocasionats en elements públics de la ciutat de Barcelona així com en negocis particulars que han estat assaltats i on s’ha robat aprofitant l’ocasió, al que cal sumar danys personals entre els manifestants així com entre el personal que forma part dels cossos de seguretat de l’Estat, aquests últims agredits en l’exercici de la seva tasca professional de vetllar pel manteniment de la seguretat pública.
El raper Pablo Hasél ha estat empresonat perquè té una ordre judicial que així ho ha estipulat, per haver estat condemnat pel nostre sistema judicial en diverses resolucions judicials, unes fermes, unes altres de moment no; les resolucions fermes són d’obligat compliment, per la qual cosa, amb la seva entrada a la presó s’està complint la llei, ja que el seu ingrés esdevé d’una condemna ferma.
La seva primera condemna, ja ferma, va ser l’any 2014 per enaltiment de terrorisme en algunes de les lletres de les seves cançons. Aleshores no va entrar a la presó per no tenir antecedents penals i la pena no ser superior a dos anys de presó, per la qual cosa es va procedir a la suspensió de la condemna, amb l’advertència del seu compliment si tornava a delinquir.
El març de 2018 el raper torna a ser condemnat per enaltiment de terrorisme i injúries i calúmnies a la Corona i a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat en una sèrie de tuits; l’any 2020 va tornar a ser condemnat a 6 mesos de presó per agredir a un periodista de TV3 en una roda de premsa i a pagar més de 12.000 euros d’indemnització; i finalment, l’Audiència de Lleida ha confirmat en aquests dies una altra condemna de dos anys i mig per amenaçar un testimoni d’un judici contra uns guàrdies urbans de Lleida. Queda doncs acreditat, que és una persona que ha delinquit, dit pels tribunals de justícia.
Cal preguntar-se si sota el concepte de llibertat d’expressió pot amagar-se l’historial delictiu d’un raper més o menys de moda.
És el moment de reiterar que, en un acte de llibertat d’expressió, no hi cap emparar cap tipus d’amenaces, cap tipus de violència, ni la comissió de cap delicte tipificat com a tal en el nostre ordenament jurídic, i menys cal tolerar cap incitació a l’odi. Bastant ha patit ja el nostre país, que va viure una guerra civil, per tornar a alimentar divisions socials utilitzant la violència i la incitació a l’odi.