Ara ja no es tracta d’una possibilitat, sinó d’una evidència. La crisi econòmica de la Covid-19 s’està convertint en una crisi estructural. I no només pel que ateny a l’important sector turístic i tot el seu entorn, l’hostaleria, el comerç de roba, la cultura, sinó que afecta de ple a la indústria.
L’any passat la producció industrial va caure un 9,1%. És un cop molt gran que s’afegeix a una situació anterior gens positiva. Des del 2009 la producció industrial en termes de mitjana anual i en percentatge ha caigut fins al 2019. Per tant a l’última dècada, un 25,5% a causa del comportament del període que va des del primer any indicat fins al 2013. La recuperació posterior no ha servit per compensar la pèrdua perquè només ha sumat 10 punts percentuals positius. Hem entrat en l’any Covid, per tant, amb una desindustrialització important a la qual ara s’afegeix la produïda el 2020 i que afecta sobretot al sector de l’automòbil, que és un dels motors de la indústria espanyola, la roba i el calçat. De fet l’única branca que creix és la farmacèutica.
Resumint, en relació amb el 2008 Espanya, i una mica més Catalunya, ha perdut 24,6 punts que és una davallada molt important, constatem així que dos motors bàsics de l’economia catalana i espanyola, un en el sector terciari, el turisme, i un en l’industrial, l’automoció, estan fortament tocats, pateixen una forta crisi estructural que requeriria mesures específiques que no es produeixen i un ambient favorable per al seu desenvolupament.
A Catalunya a més, mentrestant, Colau continua desplegant el seu pla de decreixement econòmic basat en la liquidació d’una tercera part dels vehicles que circulen per la ciutat a través del projecte urbanístic de les superilles. És una política fantàstica per ajudar a sortir del problema.
Loading ...
