Aquest dilluns ha estat l’últim dia que es podien fer públics els resultats de les enquestes, malgrat que, com feta la llei feta la trampa, també en surten avui i en dies successius a còpia de substituir els partits per emojis i els escons per euros.
Sigui com sigui tot plegat, si no hi ha sorpreses d’última hora, fet gens descartable donada la incertesa de la participació, hi hauria un triple empat a la capçalera entre JxCat, ERC i PSC. Qui guanyarà l’esprint final? Jugarà sens dubte la participació i, per tant, la motivació del votant.
En principi Illa podria ser el menys beneficiat perquè té l’electorat més envellit i per tant més reticent a anar a votar per la situació de risc que li comporta. Aquest fet també es dóna a JxCat, però el pot suplir per la motivació “històrica” que tot acte seu sempre posseeix.
Aquests tres partits se situen a la banda del 20% dels vots, el que vol dir que amb facilitat en termes de l’electorat total cadascun d’ells pot significar només entre el 10% i el 12% en funció de la participació final. Guiats per aquesta mateixa lògica podríem dir que una majoria de tres socis, sigui per la banda independentista, o la banda progressista, representaria menys d’una tercera part de l’electorat. Aquest sol fet ja descriu les dificultats per governar a Catalunya que tindrà, guanyi qui guanyi, perquè dues terceres parts no el veuran amb bons ulls. És una democràcia de majories socials molt primes,
Per la banda baixa, els resultats es mouen entre el 6% i 12% com a sostre, essent Cs el que manté la quarta posició encara que, fins i tot això, hi ha enquestes que ho fan ballar. Seguit dels Comuns que es deixen algun punt percentual pel camí, PPC, Vox, i la CUP, de la que no es pot descartar que en un ordre de magnitud de vots semblant al dels dos partits anteriors tregui algun diputat més per efectes de la llei electoral. Hi ha enquestes, però que donen el sorpasso de Vox al PPC. Caldrà veure-ho.
Amb aquest panorama costa d’interpretar que després del 14-F s’obri un horitzó de sortida de l’atzucac en el qual està instal·lada la política catalana.
