Els mitjans de comunicació han informat àmpliament del nou complement de maternitat que s’aplica a la pensió de les dones i en relació amb el nombre de fills. En alguns casos també el subjecte pot ser l’home, però en tot cas, ha de demostrar que la paternitat ha penalitzat els seus ingressos professionals en una mesura major que a la dona.
En el cas de les parelles homosexuals, seria la persona de més baix ingrés qui percebria aquesta renda, que cal dir que és molt modesta. Representa 378 euros anuals per a cada fill i fins a un màxim de quatre. Per tant, entre 14 pagues la dona es veu recompensada amb 27 euros al mes.
És evident que aquesta mesura no resol un problema molt més profund que no és només que la dona perdi ingressos per maternitat, sinó que les famílies amb fills fan una aportació extraordinària a la societat amb la cura i educació dels mateixos, que es tradueix després quan aquests arriben a l’edat activa, en beneficis per al conjunt de la societat en forma d’aportació fiscal i quotes a la Seguretat Social.
Però, aquest esforç no té recompensa per part de les polítiques públiques, perquè cal recordar que les pensions actuals, i les futures, les paguen la gent que treballa i no la cotització feta en el seu moment pel perceptor de la pensió. En altres termes, la paguen els fills que es tenen. Aquest fet situa en una forta discriminació en relació amb les persones que no tenen fills, perquè a igualtat d’ingressos aquestes segones tenen una major capacitat d’estalvi perquè no tenen la despesa generada per la filiació. Per tant, està a les seves mans complementar la pensió pública amb plans de pensió privats. El sistema actual, per tant, produeix una forta contradicció: beneficia més aquells que amb el seu esforç no contribueixen al comú de les pensions, sinó que se’n beneficien individualment.
Tota aquesta qüestió, la minsa solució del ministre de la Seguretat Social, José Luís Escrivá, no la resol. Però és que a més fa quelcom pitjor, castiga les mares que han tingut més d’un fill. En l’escenari anterior a l’actual prestació les mares percebien un percentatge en funció del nombre de descendents. El 5% en el cas de tenir dos fills, el 10% si eren tres, i el 15% a partir del quart. Era un valor relatiu que creixia en funció del nombre de fills. Ara és un valor fix per fill, amb independència de quina sigui la pensió que percep la persona.
Aquest nou sistema perjudica clarament les famílies que tenen més de 2 fills i a la classe mitjana. El govern ha canviat el sistema no per millorar-lo, no per posar fi a la discriminació, sinó per perjudicar les famílies nombroses de classe mitjana. Aquest enfocament, que Escrivá el qualifica de redistributiu en un excés d’optimisme, si bé el que redistribueix no és entre els que guanyen molt i els que guanyen poc, perquè els primers queden en bona part fora d’aquesta lògica de les pensions, sinó entre els castigats de sempre, les rendes mitjanes i les famílies amb fills. Amb aquest tipus de plantejaments, no és estrany que Espanya es vagi ensorrant en la crisi demogràfica.
Loading ...
