Campanya electoral: de moment sense pena ni glòria

A punt d’arribar a l’equador de la campanya oficial, perquè la real fa mesos que dura, la veritat és que l’ambient és força desangelat un cop passat l’impacte de la presentació de Salvador Illa com a candidat. El que s’està desgranant són llocs comuns sense una especial transcendència.

En tot cas, les polèmiques entre candidats ocupen el lloc que haurien d’ocupar les respostes als grans problemes i necessitats que tenim. Les línies vermelles entre partits, que si són certes faran molt difícil formar govern, i si són falses esdevindrà un engany als electors, junt amb les discrepàncies entre els independentistes, constitueixen el centre de la campanya. Tant és així que l’actualitat, entesa sobretot en termes de titulars, se la continua enduent la política espanyola. La llei trans de la ministra Irene Montero, la polèmica sobre l’intent del  govern de limitar les capacitats del poder judicial amb l’argument que no ha estat renovat, i l’incomprensible escàndol que s’ha organitzat perquè el govern es nega a fer públic l’informe del Consell d’Estat sobre el Real Decret aprovat amb la polèmica abstenció de Vox i que regula la decisiva qüestió dels fons europeus, unit a l’altre escàndol de Bárcenas i Rajoy, ocupen el frontispici de l’opinió publicada i comentada. Mentre, la qüestió catalana roman en una transcendència molt escassa.

Ni tan sols la publicitació dels grans projectes dels fons Next Generation UE feta pel govern de la Generalitat, ha donat peu que els partits en campanya atorguessin atenció a aquesta important qüestió.

Si en ple debat electoral, aquests punts no són objecte d’un minuciós debat, es demostra que els nostres partits polítics tenen una visió molt deformada del que és urgent i necessari. Tampoc aspectes crucials relacionats amb la salut, l’altre gran tema vital, mereixen atenció. La més que possible propagació de la més contagiosa mutació britànica, el primer cas de la més perillosa mutació sud-africana. Tampoc mereix cap mena d’atenció, l’escàndol que mentre a Europa no vacunarà, per falta de garanties, als majors de 65 anys amb el producte  d’AstraZeneca, aquí el govern espanyol ho limita als més grans de 85 anys, deixant als que estan en la franja intermèdia  d’edat, i que són la majoria, en el dubte sobre l’eficàcia de la vacunació que rebran.

La pregunta és obligada: què podem esperar dels partits i del govern que configuren l’agenda política en funció, no de les nostres grans necessitats, d’allò que ens importa, i de les necessitats grans i objectives, com la protecció davant la Covid-19, i la recuperació econòmica, sinó del que a ells els hi va bé platejar?

És ben probable que la por al coronavirus incideixi sobre l’abstenció, però el que és segur de tot això és que tal com va evolucionant la campanya, els atractius per votar per uns o per altres, més enllà del vot negatiu, resulten ínfims.

 Loading ...