La que podem anomenar crisi de les vacunes de la Unió Europea presenta uns fets que si s’analitzen amb cura donen lloc a un escenari confús, que requeriria una explicació sobretot per part del govern espanyol i de la mateixa Generalitat, però, sobretot, en aquest cas dels primers.
Un primer fet ben evident és el conflicte molt focalitzat entre la UE i Astra Zeneca a causa que aquesta empresa no complirà –subratllem el temps futur- amb els compromisos contrets, i aquesta advertència ha indignat la Comissió perquè considera que incompleix els acords, i amenaça d’impedir la sortida d’Europa de la producció de les seves plantes. Retinguem en aquest cas que la vacuna d’Astra Zeneca no està distribuïda perquè ni tan sols està encara aprovada per l’Agència Europea del Medicament.
Per si això no fos prou, el govern alemany per boca del seu ministre de Sanitat, que és un dels que parla clar, ja ha assenyalat que aquesta vacuna no serà utilitzada per als més grans de 65 anys, és a dir, per a la població de risc, perquè la seva efectivitat no ha estat verificada. Per tant, tenim una crisi que no afecta el present, sinó a les futures aportacions de vials d’aquesta empresa i que, a més, no afectarà tampoc als grups prioritaris en la vacunació, que són els de més de 65 anys.
Conclusió: la important polèmica amb aquesta farmacèutica no incideix per a res en les actuals dificultats de proveïment d’Espanya perquè és una vacuna que no està encara en circulació.
Les Comunitats Autònomes, començant per Catalunya, es queixen davant el govern que pràcticament s’han quedat sense vacunes. Algunes ja han aturat o aturaran la vacunació, i d’altres, les que més es van refiar del govern, es trobaran amb que no poden fer la segona inoculació necessària en el termini dels 21 dies considerats com a òptims, per manca de reserves.
La vacuna bàsica i fins ara utilitzada és la Pfizer. A hores d’ara aquesta farmacèutica hauria d’haver servit a Espanya 1,5 milions de dosis, però només n’han arribat 1,3. Es tracta per tant d’una minoració del 20%.
L’altra vacuna autoritzada és la de Moderna. La seva aportació fins ara és molt més petita perquè la seva aprovació també ha estat posterior. Les primeres 8.500 dosis per a Catalunya que havien d’arribar la setmana passada no ho faran fins avui. No s’incompleix l’acord setmanal, però retarda uns dies l’aplicació d’aquests 8.500 vials. El seu impacte és reduït perquè només s’administra aquest tipus dins dels hospitals, donat que els vials no es poden traslladar una vegada descongelats. Moderna s’havia compromès a lliurar 600.000 dosis abans de febrer en quatre tandes. La primera de 35.700 havia de ser durant la segona setmana de gener i la següent de 52.000 s’hauria d’haver lliurat aquesta setmana. Les xifres que es disposen no arriben a cobrir aquesta quantitat que està referida a tota Espanya. Aquí, per tant, també hi ha un retard, però que té una afecció sobre cada CCAA més reduïda que la Pfizer.
En resum: en aquests moments la reducció es pot considerar, entre un tipus i altre de vacuna, del 25% com a molt. És important, però no acaba d’explicar la penúria en les disponibilitats de vials. I en tot cas, el que demana és reajustar la programació proporcional a la reducció. Pel que hem descrit també es pot veure que la base fonamental per vacunar a la població de risc és a hores d’ara la Pfizer, que és l’única que pot amb relativa facilitat utilitzar-se fora dels hospitals. Mentre que la Moderna, fins que no es resolgui el problema logístic, té un àmbit més limitat.
Els crits en aquest cas no permeten veure el bosc, i el bosc consisteix en que, en funció de les previsions actuals, el govern espanyol expliqui d’una vegada per totes quin és el seu calendari de vacunació, perquè a hores d’ara aquest fet continua estant perfectament ignorat. A mesura que es disposin de més recursos per vacunar, el calendari previst es pot accelerar, però en tot cas ara l’obligació és que expliquin i concretin com ho poden fer amb els recursos actuals.
No pot ser que en una qüestió tan fonamental com aquesta imperi la confusió i es barregin els problemes. Si fóssim malpensats diríem que donada la impossibilitat de complir el compromís reiterat d’haver vacunat al 70% de la població a l’estiu, no per l’actual problema de disposar de vacunes, sinó pel ritme en que es vacunava, es volgués crear una gran cortina de fum que permetés justificar un fracàs que estava anunciat de bon principi.
La important polèmica amb Astra Zeneca no incideix per a res en les actuals dificultats de proveïment d’Espanya, perquè és una vacuna que no està encara en circulació Share on X
Loading ...
