Experts de reconeguda solvència internacional, com l’exassessor d’Obama i exdirector del sistema de salut de l’OMS, Rafael Bengoa, reclamen un confinament total de 3 o 4 setmanes. Necessitat aquesta, a la qual nosaltres afegiríem que hauria d’estar acompanyada de les indemnitzacions corresponents pel lucre cessant que provoquessin.
En tot cas els índexs a hores d’ara estan fora de mare. Els casos acumulats en els últims 14 dies per 100.000 habitants a Espanya superen entre 10 i 20 vegades el límit que no s’hauria de traspassar de 50 casos. Per concretar-ho a Catalunya, Tarragona està amb 629,8 casos, Barcelona amb 557,9, Girona amb 532 i Lleida amb 470,9 casos. Les situacions més extremes es donen a Badajoz i Ciutat Real amb 1.226,2 i 1.041,8 casos, respectivament. Madrid està ja amb 632,7.
I tot això succeeix quan sembla que la variant britànica ha començat a córrer entre nosaltres, però és encara molt poc significativa, si bé per la seva capacitat de contagi es pot disparar ràpidament. El seu impacte ha comportat que el Regne Unit ja tingui la taxa més gran de mortalitat del món amb 16,55 persones per milió d’habitant. Si bé Espanya la supera si es considera, no la xifra oficial, sinó l’excés de mortalitat. Més de 80.000 morts en el nostre cas, per 90.000 al Regne Unit, amb una població molt més gran que l’espanyola. En aquest punt cal fer palès que Espanya és dels països desenvolupats que presenta una major diferència entre les dades oficials de mortalitat per Covid-19 i l’excés de morts registrats. També és preocupant l’índex de positius del 17,39%. Els epidemiòlegs consideren que per sobre del 10% la situació està descontrolada.
Tornant a Catalunya, el problema greu també se situa en l’àmbit sanitari. Girona és de totes les províncies d’Espanya la que presenta un nivell més alt de saturació de les UCI, perquè estan ocupades en un 50% per malalts de Covid-19, seguida de Ciutat Real amb el 42,6%. I en relació amb les places hospitalàries en general, Barcelona junt amb Formentera és on hi ha una pressió més elevada. La diferència substancial és que Formentera té una dimensió sanitària mínima, i la de Barcelona és de les més grans d’Espanya i, en conseqüència, el problema es multiplica.
En aquest context tres referències concretes no ajuden a tranquil·litzar el panorama:
Una és la lentitud en la vacunació i malgrat aquest fet, l’escassa disponibilitat de vacunes que té Espanya. És un doble dèficit que ens recorda la primera onada, quan faltaven materials bàsics per protegir-nos. Si el govern espanyol no multiplica la capacitat de distribuir vacunes es pot produir una greu crisi social perquè és evident que altres països ho estan resolent: bé de fora la UE, com el Regne Unit, Israel o els Emirats Àrabs, bé de dins la UE com Alemanya, que ja ha endegat gestions pel seu compte per aconseguir més vacunes. També pot representar un cop demolidor per a la UE després d’haver presentat unes perspectives tan favorables. Caldrà veure com es resol aquesta situació.
La segona consideració és que les dades que es faciliten creen més malfiances que certeses, com és el cas de l’última enquesta del Departament de Salut que assenyala que el 56% de contagis es produeixen a la llar. És una obvietat que no diu res. Hom es contagia a fora, tornant a casa, i empastifa la resta de la família. Aquesta referència té poc valor operatiu si no assenyala amb precisió quins són els principals focus de contagi fora de casa. I per aquesta banda és per on plora la criatura, perquè només un 14,2% es donen en reunions socials, és a dir, en bars, restaurants i activitats d’aquesta mena.
No està clar que si aquesta xifra és exacta justifiqui la destrossa econòmica que s’està produint en aquests moments. La imprecisió de les reunions socials és gran: són grans superfícies, són gimnasos, és hoteleria? Però a més crida l’atenció que no apareixen els mitjans de transport com un factor de contagi, ni tan sols en un miserable 1%. Només un 7,5% es fan en l’àmbit laboral i un 11,1% en trobades i àpats familiars i d’amics no convivents. El resultat és que aquesta enquesta no serveix per altra cosa que dir l’obvietat que formula l’epidemiòleg Jacobo Mendioroz: “l’activitat social és el principal focus de transmissió evitable”. Com es diu en castellà: “para este viaje no son necesarias alforjas”.
D’altra banda dia a dia es constata la feblesa dels sistemes de control de les persones malaltes, que són ateses per telèfon, que se’ls hi indica que facin una determinada quarantena, i que quan deixi de tenir símptomes ja poden fer la seva vida normal, sense fer cap mena de control per PCR. En altres casos són diagnosticats com a grip i són els mateixos interessants, pagant-ho de la seva butxaca, que fent-se una PCR donen positiu.
La conclusió és que malgrat els mesos transcorreguts, el sistema de rastreig dels infectats i de control de les quarantenes continua sense funcionar bé, i això explica la facilitat amb la que es propaga la Covid-19.
I encara queda una última consideració. És una evidència que les escoles són molt segures, només un 5,2% dels contagis s’han produït en l’àmbit escolar, cal apuntar que la tendència de grups d’alumnes confinats s’ha disparat en els últims dies, de manera que en 24 hores va passar de 670 grups a 1.057. Són pocs considerant el total d’alumnes i grups, però cal vigilar si aquesta tendència explosiva és flor d’un dia o es confirma.
En aquest context voler celebrar eleccions és aventurar-se a una deserció en massa i a una multiplicació dels casos de Covid 19, això si molt abans el govern espanyol, malgrat que resisteix com gat panxa enlaire, no acaba veient-se en l’obligació de decretar el confinament total.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Loading ...
