Andorra ha celebrat el 29 de juny d’aquest any el trentè aniversari del seu procés d’acostament a la UE. Es tracta d’un procés progressiu i de caràcter asimptòtic, és a dir, que li permet acostar-se cada vegada més a la UE sense acabar d’entrar del tot.
Dins d’aquest procés d’acostament s’hi observen tres fases, que poden ser qualificades de duanera i comercial la primera, de cooperació la segona i d’associació la tercera actualment en curs. Aquesta tercera fase normalment hauria de culminar amb la signatura d’un Acord d’associació amb la UE d’aquí dos o tres anys. Una vegada entrat en vigor, és previsible que duri molt de temps, car més enllà ja no hi ha cap altre fita sinó la plena adhesió.
El procés d’acostament del Principat d’Andorra a la UE va començar l’any 1990 amb la signatura d’un Acord d’unió duanera parcial (el tabac i l’agricultura quedaven exclosos), que encara segueix en vigor. Es tracta d’una primera fase molt reeixida per les qualitats intrínseques d’un acord duaner altament favorable als interessos econòmics del Principat.
La segona fase es va concretar amb un Acord de cooperació signat l’any 2004, que ampliava les relacions amb la UE a altres àmbits com medi ambient, educació, política regional o transports. Dos altres acords també pertanyen a aquesta segona fase. Un, sobre fiscalitat, signat l’any 2004, que prescrivia l’adopció de retencions a l’origen sobre els interessos de l’estalvi pagats a Andorra a persones físiques residents dels estats membres de la UE, com a mesura transitòria a canvi de no facilitar informació fiscal. El segon és l’Acord Monetari, signat l’any 2011, que regula l’ús de l’euro com a moneda oficial, així com l’encunyament d’euros andorrans. Aquest segon acord també preveu la transposició legislativa europea en matèria de prevenció de blanqueig, finançament del terrorisme, prevenció de falsificació de monedes i supervisió del sistema financer.
La tercera fase es caracteritza, en primer lloc, per la signatura l’any 2016 d’un nou Acord de fiscalitat que actualitza el de 2004 a través de la implantació de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal amb països tercers, que ha significat el final del secret bancari en el Principat i la seva sortida de les llistes de paradisos fiscals. Per altra banda, l’any 2015 varen començar unes negociacions d’associació amb la UE que significaran l’accés al mercat interior de la UE. L’Acord d’associació hauria de coronar tot el procés d’acostament iniciat fa trenta anys, així com el procés interior de reformes cap a la transparència i homologació fiscal i financera, la fiscalitat competitiva, la projecció internacional, l’obertura a la inversió estrangera i la diversificació econòmica. Ambdós processos transformadors – interior i exterior- han transcorregut en paral·lel durant els darrers anys.
Amb l’Acord d’associació, Andorra es proposa integrar els acords anteriors amb la UE, sortir de la situació actual de dependència econòmica de pocs sectors, facilitar la sortida dels agents econòmics andorrans cap a Europa, així com l’entrada d’operadors estrangers que vinguin a Andorra on han de trobar seguretat jurídica i regles de joc comunes i conegudes (playing level field) en el context del mercat interior de la UE. Tot plegat hauria de propiciar la consolidació d’un nou model econòmic i social en el Principat.
Les negociacions d’associació van pel camí de convertir-se en les més llargues mai tingudes entre Andorra i la UE, car ja hem dit que varen començar l’any 2015 i encara els queden dos o més anys per concloure.
Val a dir que darrerament (2019-2020) han conegut una pausa deguda a les eleccions andorranes i europees de la primavera de 2019, la formació corresponent dels nous equips negociadors, el focus en el Brexit per part dels negociadors comunitaris i l’arribada de la pandèmia. Però no tot han sigut conseqüències negatives, doncs la pausa ha sigut ben aprofitada per la nova Secretaria d’Estat d’Afers Europeus, creada amb dependència directa del Cap de Govern andorrà, per a procedir a un replantejament de les negociacions. Aquest replantejament ha significat una millor acceptació per part europea de la necessitat de respectar les especificitats andorranes pròpies d’un país de petita dimensió territorial i de la necessitat de més cooperació amb Europa que la pandèmia ha posat en evidència, així com d’obtenir un tracte més favorable per part de la UE en matèria de contribució al desenclavament territorial del Principat i una millor participació andorrana en els diferents programes comunitaris.
La nova Secretaria d’Afers Europeus també s’està mostrant molt activa a través de campanyes informatives sobre l’Acord d’associació dedicades als agents econòmics i a la ciutadania en general, explicatives dels avantatges de l’acord i recollidores de les inquietuds d’un procés d’obertura com el que significa el proper accés al mercat interior europeu.
Abans de la pausa de 2019-2020, s’havia aconseguit tancar amb èxit el capítol negociador corresponent a la llibertat de circulació de mercaderies, havent-se acordat la conversió de l’acord duaner de parcial a total, la concessió d’un període de 30 anys al sector del tabac per a la seva reconversió, la pròrroga del sistema de franquícies en frontera, la creació d’un comitè mixt de caràcter paritari i la progressivitat en la transposició de la normativa comunitària. Encara queden per negociar la llibertat de circulació de persones, serveis i capitals, així com la participació andorrana a polítiques d’acompanyament i programes comunitaris.
Es dona la circumstància de què els tres estats membres de la UE més directament relacionats amb Andorra, ja sigui territorialment (França i Espanya) o per raons d’immigració (Portugal), ocuparan durant un semestre la presidència de la UE els tres pròxims anys Portugal primer semestre 2021, França primer semestre 2022 i Espanya segon semestre 2023. Això hauria de facilitar l’acabament de les negociacions d’associació a l’horitzó 2023, donada la posició favorable dels tres estats esmentats.
La UE també vol tancar l’Acord d’associació amb Andorra i amb els dos altres estats de petita dimensió territorial que l’ acompanyen a les negociacions: Mònaco i San Marino. A hores d’ara, tot apunta, al fet que la tercera fase d’acostament acabarà bé i que el referèndum que es farà a Andorra al final de les negociacions donarà un resultat favorable a l’Acord d’associació.
Mentrestant, l’obertura internacional del Principat continua assolint noves fites importants a escala global, més enllà de les seves relacions amb la UE. El primer exemple és la seva entrada al Fons Monetari Internacional (FMI) com a membre de ple dret el 16 d’octubre de l’any en curs. Andorra s’ha convertit d’aquesta manera en el 190è país que forma part d’aquest organisme. L’ingrés garanteix el compliment de les directrius de transparència i informació internacional per part dels estats membres. Aquest fet atorgarà a Andorra solvència i credibilitat addicionals davant dels mercats.
Un segon exemple és la propera Cimera de Caps d’Estat i de Govern d’Iberoamèrica a Andorra el mes d’abril del 2021. Fins al moment actual, Andorra ja ha organitzat diferents reunions ministerials i actes associats que s’estan duent a terme telemàticament a conseqüència de la pandèmia.
Loading ...
Víctor Pou és doctor en dret i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona,