Malgrat millorar la previsió econòmica, el Banc d’Espanya calcula que falten tres anys més de recuperació econòmica. L’organisme fita la caiguda del PIB per a 2020 entre el 10,7% i l’11,7% i preveu una recuperació entre el 4,2% i el 8,6% per a l’any vinent segons com evolucioni la distribució de la vacuna. No obstant això, en la seva anàlisi de l’economia anticipa que part del teixit productiu del país no sobreviurà a la pandèmia, malgrat els suports desplegats, i alerta d’un augment del risc de fenòmens d’histèresis en el mercat de treball, amb un augment de l’atur de llarga durada.
L’organisme ha plantejat tres escenaris alternatius tenint en compte l’eficàcia de les vacunes i l’estabilització de la situació sanitària per a la recuperació dels pròxims anys. “Els anuncis de la disponibilitat imminent de diverses vacunes tendeixen a atenuar la incertesa a mesura que avança l’horitzó de projecció, no obstant això, aquesta només s’ha dissipat en part, donada la relativa indeterminació del termini necessari per a aconseguir la immunització del conjunt de la població”, expliquen els economistes de la institució.
Sota qualsevol dels tres escenaris considerats sobre l’evolució de la pandèmia, la forta contracció del PIB en 2020 aniria seguida d’una recuperació relativament intensa en els tres anys posteriors, encara que la crisi deixaria efectes persistents sobre els nivells d’activitat. El repunt del producte de l’economia en 2021 seria d’un 6,8% en l’escenari central, xifra que s’elevaria fins al 8,6% en l’escenari més favorable i es reduiria fins al 4,2% en el més advers. “Una part substancial d’aquestes diferències s’explica pels diferents terminis de vacunació de la població que, entre altres conseqüències, donen lloc a un ritme dispar de recuperació de les activitats que comporten més interacció social i, en particular, les relacionades amb el turisme”, assenyalen.
El mal pot tenir un fort impacte en l’ocupació. “No es pot descartar el risc que, malgrat la contundència de les mesures aplicades, tant en termes dels esquemes de manteniment de l’ocupació a curt termini com de provisió de liquiditat a les empreses, es registrin fenòmens d’histèresis en el mercat de treball”. L’escenari suau assumeix que les mesures seran efectives per a evitar la materialització d’aquest risc, a diferència dels altres dos escenaris. En el sever, la pèrdua de llocs de treball tindria un caràcter més persistent, particularment en els sectors més exposats al distanciament social i entre els grups de treballadors més vulnerables en particular, aquells amb un contracte temporal. La histèresi significa que l’atur continuarà pujant malgrat que hi hagi una recuperació econòmica.
En aquest sentit, el catedràtic d’Economia Aplicada de l’Autònoma de Barcelona Josep Oliver destaca l’elevada incertesa sobre la durada de la crisi, que dependrà de l’evolució de l’emergència sanitària; el fet que els diners europeus del fons SURE per a finançar els expedients de regulació d’ocupació (ERTO) vagi a durar, en la seva opinió, només fins a abril o maig; i que no es pot esperar que la resta de fons europeus per a la reestructuració del teixit productiu s’empri en una altra mena d’ajudes.
A més, les seves dades reflecteixen que hi ha dos col·lectius notablement més danyats per la crisi de la pandèmia: els joves i les pimes. Entre els primers destaca que entre febrer i octubre d’enguany les pèrdues d’afiliats es concentren pràcticament íntegrament en els més joves en termes nets. D’aquesta forma, enfront de la contracció del -4,9% de l’afiliació dels menors de 35 anys (-233.000 afiliats menys), la reducció d’aquells amb 35 i més és pràcticament nul·la (-26.000 en total).
Això deixa, segons va cridar l’atenció Oliver, l’existència d’1,5 milions de joves aturats, dels quals només 300.000 tenen estudis superiors, per la qual cosa va apuntar que el Govern hauria de destinar part dels fons europeus a un gran programa de requalificació d’aquest col·lectiu. Pel costat de les pimes, va mostrar la seva preocupació per les dades del Fons Monetari Internacional (FMI) d’octubre que indiquen que la falta de liquiditat fa que el 40% de l’ús de les pimes del sector d’allotjaments i menjars estigui en risc; o el 31% del treball de les petites empreses de l’oci o el 17% del comerç.
Els anuncis de la disponibilitat imminent de diverses vacunes tendeixen a atenuar la incertesa a mesura que avança l'horitzó de projecció Share on X
