Espanya, i Catalunya no va ser l’excepció, va viure l’escàndol de l’“eutanàsia forçada” a les residències que ha enviat a la tomba milers i milers de persones d’edat avançada. Malgrat les denúncies, i a diferència de França on la justícia està incoant casos contra els governants, a Espanya la fiscalia ha aturat tota denúncia contra els subjectes governamentals. Ara torna a ploure sobre mullat en el cas de les persones dependents i segurament la fiscalia, dirigida per l’exministra de Justícia, continuarà amb el seu “impassible l’ademán”. L’Associació de Directors i Gerents dels Serveis Socials de tota Espanya ha fet una duríssima declaració afirmant que el Sistema d’Atenció a la Dependència ha estat catastròfic: “ha provocat molt de dolor, patiment i mort a milers de persones en situació de dependència i a les seves famílies”. No és un partit polític ni l’oposició qui ho formula, sinó uns professionals que només tenen en comú gestionar serveis socials i que per tant coneixen bé allò que diuen.
Afirmen en la seva declaració que hi ha hagut un excés de mortalitat de 40.065 persones, un 36% més de l’esperada que estaven en llista d’espera. 30.000 tenien els drets reconeguts i 18.000 de les persones mortes estaven pendents de classificar. Aquesta xifra representa 160 morts al dia. Són unes xifres esgarrifoses que assenyalen una altra ferida important de l’administració del sistema.
Per a ser objectius cal declarar que si bé la gestió correspon a les comunitats autònomes, el problema en aquest cas se situa en el govern espanyol per l’incompliment sistemàtic i cada vegada més gran de l’aportació econòmica que està obligat a fer i que no fa, cosa que força les comunitats autònomes a finançar i a fer-ho malament perquè el govern espanyol no compleix amb la legalitat, i aquest incompliment té conseqüències en la manca d’atenció que ara es tradueix en un excés de mortalitat.
El responsable últim de tot aquest tràgic embolic és el ministre que té la cartera qualificada pomposament de Drets Socials, Pablo Iglesias, que encara és hora que tingui res a dir en relació amb aquest forat negre. Té temps per dedicar-lo al Sàhara, a l’esquerra llatinoamericana i a 28 temes més, però per afrontar qüestions crucials com és la situació dels dependents o de les residències, per posar fi a l’incompliment sistemàtic del govern espanyol en aquestes matèries, que són les qüestions de la seva competència, Iglesias no compareix. D’aquí que una de les demandes de l’esmentada Associació és que Iglesias convoqui urgentment el Consell Interterritorial i acordi incrementar el finançament, com es fa en altres àmbits, com el de treball o pensions.
En aquest context, la situació de Catalunya també és particularment dolenta perquè és la comunitat que encapçala les llistes d’espera amb 12.013 casos, seguida d’Andalusia i de Madrid. Ni per dimensió de la població, té més habitants Andalusia, ni pel seu envelliment, Catalunya hauria d’ocupar aquest destacadíssim primer lloc. Hi ha per tant, sempre en segon terme, una mancança específica en la gestió del departament de Chakir El Homrani.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
L’Associació de Directors i Gerents dels Serveis Socials de tota Espanya ha fet una duríssima declaració afirmant que el Sistema d’Atenció a la Dependència ha estat catastròfic Share on X
Loading ...
