S’han fet públics els resultats del CIS en el supòsit d’unes eleccions generals a Espanya, i d’altra banda sobre el possible resultat a Catalunya. En els dos casos els resultats confirmen, i continuen desacreditant, la pràctica habitual del CIS d’afavorir el govern i els seus aliats, amb una lleugera matisació en relació amb Unidas Podemos. Enquesta rere enquesta la tònica és la mateixa, sense importar que l’univers de les altres enquestes assenyalin resultats diferents o que el mateix CIS doni pistes suficients per veure que les coses no són tal com les pinten.
Si observem el comportament electoral a Espanya segons el CIS, veiem que el PSOE millora clarament els resultats de les generals del 2019 passant del 28% al 30,4%. Al mateix temps, el PP perd quasi 2 punts, passant del 20,8% al 18,6%. Vox també en perd quasi 2 punts, passant del 15,1% al 13,2%, i Cs en guanya més de 2, passant del 6,8% al 9,5%. UP retrocedeix lleugerament, del 12,9% a l’11,4%.
Què ens diuen aquests resultats?
Doncs el mateix que en sondejos anteriors: el PSOE triomfa, Cs obté una contrapartida pel seu gir favorable al PSOE, i a Iglesias li infligeixen un lleuger càstig, però que no assenyali que l’aliança sigui ruïnosa, alhora que també l’avisa que no està en el seu millor moment. Fa perdre vots a l’oposició, sense matisos. No hi ha trasvassos del PP a Vox ni a la inversa, senzillament perden.
Aquest no és el resultat de les enquestes de l’últim mes. Aquestes assenyalen, una estabilitat o lleuger retrocés del PSOE amb mitjanes que el situen entre el 27% i el 28%, i un progrés moderat del PP al voltant de més o menys 2 punts, i segons l’enquesta una millora modesta o una pèrdua de Vox. En el cas de Cs el seu creixement, que es va produir temps enrere, ha donat pas a una certa caiguda. A més l’enquesta del CIS sobre l’impacte de la Covid-19 en la societat assenyalava clarament un important empitjorament de l’opinió sobre el govern espanyol. Si el mes de juny el 46% havia empitjorat la seva opinió, ara al novembre la xifra hauria crescut fins al 60%. No és possible comptabilitzar aquestes xifres i sobretot la tendència, amb una millora del percentatge electoral. A més la mateixa enquesta del CIS assenyala que només el 26,5% de l’electorat prefereix Sánchez com a president del govern amb una qualificació, sobre 10, de 4,4, és a dir suspèn. Si s’afegeix aquesta preferència que manifesten a favor d’Iglesias un 4%, el resultat se situa lleugerament per sobre del 30% per als dos líders de la coalició, xifra que contrasta amb el percentatge clarament superior que votarien la coalició, un 42%. És clar que també es podria interpretar que els dos líders obtenen pitjor resultat que les etiquetes que representen, i que en aquest sentit no deixen de ser una rèmora.
Pel que fa a les eleccions catalanes
Cal dir, i amb això ja n’hi hauria prou i suficient, que els resultats que dóna el CIS no han estat “cuinats”, a diferència de l’enquesta espanyola. No és la primera vegada que el CIS formula les dades en aquests termes. Ho va fer a l’inici, però molt aviat va abandonar aquesta línia perquè realment no indica res o molt poc si només tenim coneixement d’aquests resultats i no de la resta de l’enquesta.
Per què és així? Doncs perquè a les enquestes només una part de la població que ha estat preguntada respon de manera concreta a la pregunta “a qui votarà”. Hi ha una proporció important que diu que no ho sap, i aleshores la denominada “cuina” el que fa és inferir quin serà realment el seu vot a partir d’altres respostes i posicionaments: “qui prefereix com a president”, “s’autoqualifica el vot de dretes i d’esquerres”, etc. També l’enquesta matisa els resultats en funció del record de vot que és un corrector que s’aplica per verificar que a la mostra no hi hagi un biaix important cap a una opció o altra. A Catalunya no s’ha cuinat el resultat i el que figura com a tal és allò que directament ha contestat la gent. Què passa en aquest cas? Que apareix molt més reflectit el vot molt militant que no té recança a manifestar-se i dilueix el vot que sí que la té. Per situar un exemple, els dos extrems serien la CUP en sentit afirmatiu i el PP en negatiu.
Naturalment la lletra petita de l’enquesta ja informa que no hi ha cuina, però sembla que per part d’un institut públic s’hauria de definir públicament una metodologia i aplicar-la a tots els sondejos que fa, exactament la mateixa perquè si no és un garbuix.
En tot cas, el que queda clar de l’enquesta catalana sense cuina, és que segueixi la mateixa lògica que l’espanyola: guanya l’aliat preferent de la casa, ERC, situa els socialistes en segon lloc, gratifica lleugerament Colau-Podemos, i envia als inferns a JxCat, PP, Vox i PDeCAT.
S’obliden, i això també pot tenir una lectura política, del PNC i de Marta Pascal que ni tan sols apareix. Quin mal rotllo per a la persona que va fer possible el vot de censura que va portar a Sánchez a ser on està!