Armènia ha sol·licitat urgentment l’ajuda de Rússia per fer front a l’ofensiva de l’Azerbaidjan sobre la regió disputada de Nagorno-Karabakh, habitada per armenis cristians.
És el primer cop que Armènia fa una crida a Rússia en el marc del acord de defensa mútua i d’assistència en matèria de seguretat, signat entre Erevan i Moscou al 1997.
La sol·licitud del primer ministre armeni Nikol Pashinyan al president rus Vladimir Putin arriba en un moment critic, ja que l’ofensiva de l’Azerbaidjan amenaça ara Shusha, una població crítica per a les comunicacions entre la regió de majoria armènia i les fronteres internacionalment reconegudes del país.
L’acord de defensa entre Armènia i Moscou no cobreix els territoris ocupats fóra de les fronteres internacionalment reconegudes, com és el cas de Nagorno-Karabakh. A més, de moment Moscou ha evitat posicionar-se en favor d’un o de l’altre bàndol, ja que tots dos formen part de l’antiga esfera soviètica i Rússia hi manté interessos.
A pesar d’això, el que sí que podria obligar a Putin a moure fitxa és la intervenció de Turquia, que clarament busca estendre la seva influència a la regió del Caucas, tradicionalment sota el paraigües rus.
Gràcies principalment a la seva tecnologia més avançada i a l’ajuda militar enviada per Turquia, l’exèrcit azeri ha ocupat ja part de la regió de Nagorno-Karabakh des de que la guerra esclatà a finals de setembre.
Les forces àzeris han pres més de 1.500 kilòmetres quadrats de territoris habitats per cristians armenis, fent més de 5.000 morts i causant un allau de desplaçats.
Segons explica el periodista armeni Arthur Ghukasian, la realitat que molts mitjans semblen evitar admetre és que l’Azerbaidjan i Turquia busquen ocupar un territori que ha estat des de sempre habitat per una població de cultura armènia.
A les fronteres entre el món cristià i el musulmà
La religió juga un paper crucial en l’actual conflicte, ja que el Caucas sud és una de les fronteres entre el món cristià i el món musulmà.
Per entendre el factor religiós, cal fer enrere fins a l’any 301 després de Jesucrist, quan Armènia es convertí en la primera entitat sobirana del món en adoptar el cristianisme com religió oficial.
Amb l’expansió del islam, la regió és convertí en una zona de frontera, o “marca” com diríem a casa nostra, com ho fou Catalunya durant l’Alta Edat Mitjana.
A les acaballes de la dominació del Imperi Otomà durant segles, els armenis patiren el primer genocidi del segle XX, per part dels turcs.
Les autoritats imperials sota la influència dels Joves Turcs feren tot el possible per exterminar tota traçar d’Armènia – que cal recordar, és la cultura oficialment cristiana més antiga del món i per tant carregada de simbolisme.
A pesar de massacrar entre un milió i mig i dos milions de persones segons les estimacions més àmpliament acceptades, la identitat dels armenis sobrevisqué a aquesta terrible prova.
La regió de Nagorno-Karabakh actualment en disputa esdevingué part d’una nova entitat política creada per la Unió Soviètica al 1921 i denominada República Socialista Soviètica de l’Azerbaidjan. Una decisió que mai fou acceptada per la població local, composta per armenis en la seva immensa majoria.
A les acaballes de la Unió Soviètica, les tensions culturals ressorgiren. Al 1988 es produïren noves massacres d’habitants de Nagorno-Karabakh que volien la unió amb Armènia. Amb la fi de la URSS, esclatà una guerra oberta entre armenis i àzeris, que durà fins al 1994, quan els armenis expulsaren definitivament les tropes enemigues de la regió en disputa.
Ghukasian insisteix en assenyalar que el govern de l’Azerbaidjan inicià ja a la dècada dels 90 una política de destrucció sistemàtica de tots els símbols culturals armenis dins del territori legalment reconegut del país. Igual que Turquia feu a començaments del segle XX.
No cal tampoc oblidar que l’Azerbaidjan està governat des la seva independència de la Unió Soviètica per una dinastia de dictadors, Aliyev pare i Aliyev fill, particularment criticats pels abusos en drets humans. Els seus governs han continuat a instigar l’odi contra la cultura armènia.
L’ajuda indispensable d’Erdogan
Des de que el president turc Recep Tayyip Erdogan inicià una política exterior intervencionista, l’Azerbaidjan ha trobat en Turquia un aliat particularment adequat per ocupar la regió de Nagorno-Karabakh i prosseguir la seva política d’abolició de la cultura armènia.
Erdogan intervé ja a Síria, Líbia, contra països europeus com Xipre i Grècia, i ara contra els armenis. El mandatari ha arribat a afirmar que Turquia i Azerbaidjan són dos països… però una sola nació. Es tracta d’una afirmació molt preocupant, ja que sembla retornar a les primeres dècades del segle XX, al moment del genocidi otomà contra els cristians armenis.
Davant d’una agressió militar sense precedents que ha fet ja milers de morts i de desplaçats, el món occidental fa crides buides a l’alto al foc sense prendre partit per aquells que corren el risc de perdre-ho tot. Un cop més, Europa respon amb silenci a les provocacions d’Erdogan i al seu somni de conquesta islàmica.
Loading ...
