Les declaracions de Puigdemont, i també de Torra en el seu primer acte públic com a expresident, són inequívoques. Consideren que si l’independentisme assumeix més del 50% dels vots en les pròximes eleccions, duran a terme el compromís contret l’1 d’octubre, i per tant el camí de la declaració de la independència efectiva.
Que aquest sigui un compromís només de cara a la galeria o de compliment efectiu és un interrogant accentuat pel fet que les banderes que pot aixecar Puigdemont de cara a les eleccions són d’aquest tipus i deixar en mans d’ERC la bandera de la gestió. Fins ara, aquesta estratègia ha estat sempre favorable a l’expresident a Waterloo perquè a l’hora de la veritat, malgrat les enquestes, ha preferit l’opció més dura.
Cal subratllar que és molt possible que en les pròximes eleccions es produeixi aquest fet: per primera vegada l’independentisme se situaria per sobre del 50% dels vots emesos, i per tant donaria l’opció a que Puigdemont complís amb el seu compromís. Aquest fet es produiria, no tant per un augment dels vots en termes absoluts, sinó per una significativa reducció de la participació, sobretot per part del sector no independentista de l’electorat, cosa que permetria la majoria absoluta dels vots emesos a l’independentisme amb menys votants que a les anteriors eleccions.
Tot plegat confereix una especial importància política a l’abstenció en aquestes eleccions i que constitueix un capítol poc tractat. Aprofundir sobre aquesta qüestió i les seves conseqüències és avui una prioritat política de primer ordre. Per aquesta raó, és molt possible que la Segona Jornada de la Trobada d’Independents giri entorn d’aquest escenari, que pot ser determinant pel futur de Catalunya a curt termini.
Si l’independentisme assumeix més del 50% dels vots en les pròximes eleccions, duran a terme el compromís contret l’1 d’octubre Share on X
Loading ...
