Al final el que havia de succeir ha succeït, i el president Torra ha quedat inhabilitat. S’obren ara a Catalunya com a mínim quatre mesos de feblesa governamental i incertesa. Feblesa governamental perquè les funcions que exercirà el vicepresident, Pere Aragonès, són poques comparades amb les de la plenitud de la presidència de la Generalitat. És un anar fent, i en ell difícilment tindrà ascendent sobre les conselleries de JxCat. Si governant Torra ja li resultava difícil aquesta obediència per la part de la gent d’ERC, ara invertits els papers i amb moltes menys atribucions, encara serà més evident que estem davant l’anomalia de dos governs. I això succeirà en un dels moments més complicats de la història de Catalunya, com a mínim des de l’inici de la Transició, perquè junt amb la crisi econòmica s’hi barreja la capacitat de disposar de projectes pels fons europeus per a la recuperació, a més dels estralls que pot provocar l’epidèmia.
La relativa feblesa de les sortides al carrer del dilluns en fer-se pública la sentència poden ser expressions d’un cert esgotament en els ànims, que no vol dir en el vot. Les convocatòries de l’ANC, Òmnium, Associació de Municipis per la Independència i dels CDR (Tsunami democràtic continua desaparegut), van tenir una repercussió més aviat escassa. Unes 3.000 persones es van concentrar a la plaça de Sant Jaume i després una part d’aquestes, un miler, van emprendre una ruta de manifestació conduïda pels CDR, primer a la Delegació del govern, on van llençar caps de porc als Mossos d’Esquadra. D’allí van encaminar-se al Parlament de Catalunya on hi va haver alguns llançaments més contra els Mossos, però res espectacularment intens, de manera que aquest no van arribar a intervenir més enllà de gestualment, fet que va ser suficient perquè es dispersessin els concentrats, una part dels quals es va tornar a retrobar passades les 10 de la nit, al que ja és un clàssic, a l’alçada d’Urquinaona amb ronda Sant Pere on, també un clàssic, van cremar alguns contenidors. A Girona es van concentrar unes 1.000 persones, 600 a Tarragona i només 300 a Lleida. Tot plegat per tractar-se d’un “dia històric” no es pot dir que fos massa espectacular.
Les eleccions tenen com a data previsible la primera quinzena de febrer, però tots semblen oblidar que en aquests moments hi ha un “senyor de la història” que mana més que les decisions humanes i que es diu SARS-CoV-2. És possible dur a terme unes eleccions si el febrer ens trobem en plena pandèmia? Possiblement no. Difícilment es podria fer i per tant en realitat la data electoral està a l’albor del que succeeixi amb la Covid-19.
També plana la incertesa en el partit de Puigdemont, començant pel nom. A l’octubre el jutjat decidirà si JxCat és titularitat de la gent de Puigdemont o el recupera el PDeCAT. Si succeís la segona possibilitat, Puigdemont es trobaria amb el greu inconvenient d’haver de construir una nova marca. Si fa ús d’algun partit que estigui registrat, com que no haurà concorregut a les eleccions, necessitaria aplegar i presentar el 0,1% de signatures d’electors, xifra que s’elevaria fins a l’1% si ho fessin com a llista electoral. No són xifres ni molt menys difícils d’assolir, però sí que representen un cert entrebanc. També JxCat que finalitzarà el seu llarg congrés aquest cap de setmana necessita celebrar primàries per elegir el que previsiblement serà el número dos de Puigdemont, si aquest decideix encapçalar la llista, que és el més segur.
el president Torra ha quedat inhabilitat. S’obren ara a Catalunya com a mínim quatre mesos de feblesa governamental i incertesa Share on X
Loading ...
