El gran fet, el que assenyala un abans i un després, seguit al llarg d’aquests darrers dies no és ni les incerteses entorn de la continuïtat de Messi, ni el cop de mà de la crisi de govern de Torra que, alhora que castiga el PDeCAT, liquidant l’únic conseller que li quedava, situa la pilota de les eleccions al més lluny possible, al mes de març, si és que els jutges no acceleren la comunicació de la sentència.
El fet més important que ha succeït és l’anunci de fusió entre CaixaBank i Bankia per configurar el primer banc de l’estat, removent així el rànquing tradicional, amb el Santander i el BBVA al davant, i creant també una institució financera de dimensió suficient per tenir lideratge a Europa.
No és la primera vegada que es produeix aquest intent. Ja hi va haver un precedent quan Rodrigo Rato presidia Bankia i va intentar la fusió amb la Caixa presidida per Isidre Fainé. Però ara tot és molt diferent i sembla que la decisió està presa i compta amb el vistiplau del govern. El nou banc tindria més de 45.000 empleats i 7.000 oficines. Com és lògic, com en tota fusió, es produiran economies d’escala i per tant es reduiran serveis i oficines que quedarien duplicades. Precisament aquest estalvi de costos és sempre un dels atractius de la fusió, encara que ni molt menys l’únic ni el més important. La difícil situació del negoci bancari amb una nul·la o molt baixa retribució a l’estalvi, conseqüència dels baixíssims tipus d’interès, estimulen el creixement d’escala perquè és una de les vies clares per assolir uns millors beneficis.
En aquest nou banc, el soci majoritari i de referència serà la Fundació la Caixa perquè amb el 30% de les accions constituirà el primer accionista a molta distància del segon, que és el mateix estat a través del FROB, si bé és ben possible que en un futur aquesta participació estatal sigui venuda a un preu revaloritzat i d’aquesta manera l’estat pugui fer caixa, que bona falta li farà. Per tant, a mig termini el pes del primer accionista tendirà a créixer perquè aquesta presència estatal desapareixerà i quedarà en mans privades en bloc o possiblement de manera fraccionada. En definitiva, Fainé es converteix en el líder financer d’aquest nou banc.
És per ell i gràcies a la institució que presideix, la Fundació la Caixa, que Catalunya podrà tenir una important porta oberta a aquesta nova institució perquè totes les altres hauran desaparegut. El president segurament serà José Ignacio Goirigolzarri, que és l’actual president de Bankia, mentre que el conseller delegat seria el mateix que ocupa aquest càrrec a CaixaBank Gonzalo Gortázar. El fet que ambdós bancs tinguin les seus a València farà molt probablement que aquesta ciutat es converteixi en un centre financer de primer ordre en situar allí la seu de la nova institució financera, però amb una diferència important en relació amb l’actual escenari, que és fruit del desplaçament de la raó social de la Caixa de Barcelona a aquella ciutat a causa del procés, però sense un trasllat dels nuclis de direcció. Ara seria diferent i Barcelona perdria una peça important com a capital financera. El seu pes a escala espanyola, i ja no diguem europea, seria mínim i només la figura de Fainé i la Fundació la Caixa li permetria tenir una certa significació, però a anys lluny de la de Madrid, i fins i tot distanciada del pes que encara manté la burgesia financera basca a Bilbao. Ara, a aquests dos nuclis se’ls hi afegiria València.
Dues reflexions es fan evidents. Una en forma d’interrogant: què hauria passat si el procés no hagués impulsat CaixaBank, com a altres grans empreses, a tocar el dos de Catalunya? Avui podríem aspirar al fet que Barcelona fos la seu del primer banc espanyol. La segona consideració és que la dinàmica de CaixaBank assenyala el camí històric de Catalunya, allò que sempre li ha funcionat, i que des del temps de Prat de la Riba i Cambó ha estat ensenya del catalanisme: construir una Catalunya institucional i econòmicament forta, com ha fet la Caixa en l’àmbit específic de les finances, per participar amb un pes determinant en la governació d’Espanya.
