Amb el desplaçament de la Consellera de Salut, Alba Verges, i el nou conseller de facto en la persona de Josep Maria Argimon, Director de CatSalut i ara a més Secretari de Salut Pública de Catalunya, la resposta de la Generalitat és percebuda com més efectiva, perquè finalment de la passivitat s’ha passat a la cerca activa dels contagiats, especialment els asimptomàtics, per detectar ràpidament els possibles casos i aïllar-los.
Aquesta acció a municipis dels Vallès i a barris de Barcelona sembla adequada, y els resultats han acompanyat a la iniciativa reduint la taxa de contagi i el risc de rebrot. Malgrat tot, la incertesa segueix planant perquè hi ha fets i interrogants que necessàriament cal aclarir.
Enumerem-los:
- El nombre de PCR han passat de 6.000 diaris (un escàndol ) a 10.000 i es vol arribar als 14.000, però els augments estan lluny de situar-nos en el lloc capdavanter que necessitem, i anem pel darrera de la majoria de PCR per cada cas. Però aquest és, de tots, l’aspecte menys preocupant, perquè els grans dèficits es troben en altres aspectes.
- El termini en obtenció dels resultats dels PCR. Tècnicament un PCR triga unes 4 hores. Administrativament el termini en donar els resultats és molt més gran, Sanitat es refereix a 24-48 hores, però en realitat és més. Cada dia que passa, el contagiat no simptomàtic que no rep la comunicació de si és positiu, és una font de contagi. Per tant, reduir el temps és tant important com el nombre de PCR. El repte i necessitat de la sanitat catalana és situar les 24 hores com a termini màxim. Es tracta bàsicament de dotar de les màquines robotitzades que lliuren resultats en 4 hores i descentralitzar-les. També permetria un millor control a l’aeroport, encara que fossin aleatoris.
- Els rastrejadors són encara insuficients. Els criteris són elàstics. Entre 1 cada 15.000, a l’àrea de Boston, sota el criteri que actua sobre 15 persones cada dia, i 1 per cada 4.000 a Alemanya. Es tracta de comptabilitzar els que segueixen els casos de cada positiu, no dels que estan en un “call Center per verificar que segueixin la quarantena. Disposar de 1.000 rastrejadors reals per tot Catalunya seria segurament una xifra adient i estem lluny d’ella.
- L’efectivitat del compliment. De res serveix identificar els contactes demanar que facin quarantena o un PCR, si les persones afectades no ho fan. El control d’aquesta fase és bàsic, perquè sinó tota la despesa precedent de poc serveix. En molts casos les persones que no es troben malament van a treballar simplement per necessitat. Això explica la major afectació en poblacions de Catalunya i barris de Barcelona de menor renda. Els treballadors eventuals, precaris, irregulars, autònoms han de sortir a guanyar-se la vida cada dia. Si la Generalitat i els ajuntament no arbitren mesures, aquí hi ha un gran forat per a l’expansió de la pandèmia. També els habitatges d’elevada densitat. S’ha d’habilitar hotels, i ara es un bon moment per fer-ho, perquè les persones es puguin redistribuir dificultar el contagi i facilitar el control
- Un altre problema és el transport públic. Cada vegada hi ha més dades sobre el contagi per aerosols que romanen hores flotant a l’aire, i que fins i tot arriben a una distancia de 5 metres. Sigui com sigui, cal revisar tota aquest escenari, i facilitar, que no dificultar, el transport privat. Els vehicles compartits pel mateix grup de persones es una bona solució, parcial però bona.
- Segons l’estudi publicat a Nature Human Behavior per Esteban Moro i Yamir Moreno en base a dades de la zona de Boston (4,5 milions d’habitants) per evitar el col·lapse hospitalari (per tan un objectiu necessari però modest, si es vol, tornar a fer de Barcelona una ciutat competitiva) és necessari identificar el 50% dels simptomàtics i rastrejar el 40% dels contactes Actuant així, nomes caldria posar en quarantena entre el 3% i el 9% de la població
- El problema és que la realitat no funciona en línia dels protocols establerts:
- Està definit que a tot cas sospitós se li ha de fer un PCR en les primeres 24 hores. Aquest objectiu no es compleix. ii es triga 2,3,4 dies. Una primera ruptura del front de contenció.
- Cal lliurar immediatament el llistat de persones amb qui s’ha mantingut contacte. Aquest pràctica tampoc es compleix, ni de lluny, en tots els casos
- Com que no hi ha llistat no hi ha tampoc identificació i gestió de les persones que han estat en contacte
- Si la persona dóna simptomes no hi ha tractament ni seguiment d’ella i dels seus familiars en el 100% del casos, el que facilita l’agreujament i els contagis dins la mateixa llar, sense fer-los el PCR.
Catalunya està lluny de disposar d’un sistema fiable de Salut úublica. Sembla mentida, però és així.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
