Joe Biden i Kamala Harris ja es veuen a la Casa Blanca d’aquí uns mesos. Igual que Hillary Clinton fa quatre anys.
Amb totes les enquestes a favor (com Clinton) i el 90% dels mitjans de comunicació a ambdues bandes de l’Atlàntic (com Clinton un altre cop) fent-los campanya electoral gratuïtament, res no sembla indicar que Donald Trump constitueixi un perill seriós.
A més a més, la vasta galàxia de furibunds opositors a Trump s’ha ocupat també de fer córrer el rumor que Trump podria intentar “robar” les eleccions. La Demòcrata Sarah Cooper ho verbalitzà amb una frase que hauria de fer tremolar a qualsevol que es consideri demòcrata (en minúscula): “Donald Trump sap que no pot guanyar sense fer trampes”.
Queda tothom avisat: si aquest cop Trump guanyés, serà sens dubte gràcies a les seves trampes. No fos cas que la sorpresa es repetís.
És cert que Trump ha declarat no comprometre’s a reconèixer els resultats de les eleccions del proper novembre. Però quatre anys després, caldria conèixer el personatge. Ha dit tantes i tantes coses que després de fer la volta al món en telenotícies han caigut en l’oblit.
La realitat és que arribem a la fi del seu primer mandat sense que hi hagi hagut una nova guerra mundial o que l’OTAN hagi desaparegut. Curiós: l’amenaça més gran a l’Aliança ha resultat finalment ser Turquia, no el president dels Estats Units. I si bé és evident que l’ordre mundial segueix deteriorant-se, es tracta d’una tendència molt anterior a Trump, com admeten els estudiosos de les relacions internacionals.
El fenomen del vot ocult es podria disparar
Centrant-se com és habitual en les declaracions textuals de Trump, els Demòcrates i els seus simpatitzants corren el risc que l’actual president reculli una nova victòria electoral. Respectant les regles del joc.
És veritat que la distància que separa Biden de Trump a les enquestes (uns 9 punts) és més gran que la de Clinton el 2016. Però en la història dels Estats Units hi ha hagut candidats que han recuperat distàncies encara més importants. El 1988, no fa pas tants anys, el Demòcrata Michael Dukakis estava 17 punts per davant de Ronald Reagan en un moment similar del compte enrere electoral, i així i tot perdé.
Un fenomen que podria girar la truita és el vot ocult a Trump. En ciència política, el problema estadístic del vot ocult defineix una situació en què els enquestats eviten donar una resposta que pensen pot generar rebuig social.
Una enquesta realitzada el juliol passat conclogué en efecte que el 62% dels nord-americans estan d’acord amb l’afirmació “el clima polític actual m’impedeix dir coses que crec”. Sense sorpresa, els únics que se senten majoritàriament segurs al expressar les seves opinions polítiques son els que se situen més a l’esquerra de l’espectre polític. Alhora, el 77% dels conservadors afirma no poder expressar-se lliurement.
També és interessant veure que hi ha enquestes que donen Biden com a vencedor, però quan pregunten a qui pensa l’enquestat que els seus veïns donen suport, Trump avança Biden.
Aquests resultats posen xifres a un fet conegut però obviat per l’esfera políticament correcta: el clima social s’ha tensat tant als Estats Units qui ha una majoria silenciosa que no s’atreveix a expressar la seva opinió. La llibertat es troba de facto compromesa.
Que els demòcrates segueixen sense aprendre dels seus errors ho demostra també la dimissió de la periodista del New York Times Bari Weiss. Weiss, considerada “menys a l’esquerra” que la línia editorial del diari, fou contractada el 2016 per a diversificar la secció d’opinió i donar veu a persones més properes als conservadors. Però enguany ha hagut de dimitir a causa dels insults i pressions dels seus col·legues pel contingut dels seus articles, jutjats de “racistes”.
De fet, molts demòcrates segueixen pensant que algú que pensi votar Trump és racista o un incapacitat mental. Aixi ho escriu Gideon Rachman al Financial Times, poc sospitós de ser un simpatitzant de l’actual president.
Ofuscats pels seus prejudicis, els progressistes nord-americans i els seus cosins europeus segueixen sense fer el més mínim esforç per entendre les preocupacions legítimes dels conservadors. Una omissió que els podria sortir ben cara el proper novembre.
Centrant-se com és habitual en les declaracions textuals de Trump, els Demòcrates i els seus simpatitzants corren el risc que l'actual president reculli una nova victòria electoral Share on X
Loading ...
