Des del mateix moment de la seva fundació, el PDeCAT, concebut com l’artefacte successor de Convergència ha viscut un continu de mala sort. Va començar en el propi Congrés fundacional preparat per Artur Mas, on res va succeir segons el previst. Per començar, el nom del partit que, en cap cas era el que va acabar sent, com tampoc ho van ser els finalment responsables de la direcció Bonvehí, que es manté i Marta Pascal que va ser defenestrada per Puigdemont, i que ara encapçala una altra formació competidora, el Partit Nacionalista de Catalunya. Però és que fins i tot el nom que finalment va sorgir del Congrés, imposat per les pròpies bases, el de Partit Demòcrata de Catalunya, va poder arribar a aplicar-se tal i com estava previst, perquè un altre petit partit ja tenia reservat tal etiqueta, els Demòcrates, un els grups escindits de la també desapareguda Unió Democràtica.
Després van venir les tensions amb Puigdemont, el resultat no solament va ser la liquidació de Pascal, sinó una llista electoral, Junts per Catalunya, en la qual els membres del PDeCAT es van veure en gran mesura marginats, ocupant el lloc de la llista un nombrós contingent d’independents fidels a Puigdemont, que han estat els que han marcat la línia al Parlament de Catalunya. Aquestes tensions han arribat al seu nivell màxim davant la perspectiva d’unes eleccions a Catalunya i a confrontar dues posicions per ara irreductibles, la de Puigdemont, que vol que el PDeCAT es dissolgui en Junts per Catalunya, i la formació successora de Convergència, que el que pretén és una coalició que li permeti continuar amb la seva pròpia organització.
Fins ara l’acord no existeix i els danys registrats en la línia de flotació del PDeCAT són notables. Els presos d’origen convergent sí que s’han alineat amb Puigdemont, Molts militants i càrrecs s’han passat a la nova formació, però sense abandonar el carnet del PDeCAT, practicant una doble militància que el reglament d’aquest partit prohibeix. Però segurament alguna cosa més greu ha estat l’operació de l’anterior president de la Generalitat, que ha sostret la titularitat de Junts per Cat al partit de Bonvehí, perdent així aquest el seu principal factor de força. Ha aconseguit el control jurídic de la formació amb la qual el PDeCAT ha anat a les últimes eleccions, i sota les sigles, Puigdemont pretén constituir el nou partit. Ara la posició de força del PDeCAT és feble i possiblement es vegi abocat a acabar pactant l’acord que vulgui Puigdemont.
Però, per si tot això fos poc, s’ha produït un impacte del tot demolidor: el magistrat de l’Audiència Nacional José de la Mata ha tancat la investigació sobre el 3% i a més d’imputar nombroses persones, els 3 últims gerents de CDC i 28 persones físiques, també ha imputat 16 persones jurídiques: la pròpia CDC, però també a PDeCAT, que d’aquesta manera és acusat d’organització criminal, frau a les administracions públiques, suborn i blanqueig de capitals. És molt difícil, per no dir impossible, que una formació amb aquest bagatge pugui concórrer a unes eleccions pròximes. Per tant, l’escenari està clar, Puigdemont es portarà el gat a l’aigua, perquè el que ha passat fins i tot li facilitarà aplicar el dret d’admissió. De tota manera la càrrega jurídica del procés pot també afectar en alguna mesura a Junts per Cat, i sens dubte tindrà un efecte imprevist sobre el PNC, al menys en les seves persones més visibles procedents de l’antiga Convergència, no tant perquè siguin responsables de res, sinó per l’ús que faran la resta de partits polítics, que per descomptat s’oblidaran del principi fonamental bàsic de la presumpció d’innocència.
Loading ...
