«Mireu-me a la cara, estic fenomenal», afirmà el president del Brasil, Jair Bolsonaro, al retirar la seva mascareta en roda de premsa després de declarar haver contret el coronavirus.
L’ex-capità de 65 anys afegí que tractava la seva malaltia amb l’hidrocloroquina, el controvertit -i econòmic- medicament defensat per alguns membres de la comunitat científica i atacat per d’altres.
Bolsonaro, escollit al 2018 després de dues dècades de progressistes al poder a Brasilia, ha minimitzat la gravetat de l’epidèmia del coronavirus. El president ha gestionat la crisi sanitària amb un seguit de mesures poc restrictives, i ha xocat repetidament amb els governadors que han imposat confinaments. «És una gripeta» ha dit i repetit el mandatari.
Ara, si Bolsonaro es recupera sense massa complicacions del coronavirus, la seva política sanitària li podria portar beneficis electorals importants. Aquesta és la conclusió del Financial Times en un article dedicat al «Trump tropical», darrerament conegut com «capità corona» pels seus opositors.
El líder conservador arribà al poder projectant una imatge de combatent solitari de la corrupció estesa arreu del país. La seva imatge és la d’un autèntic «supervivent a l’adversitat», segons el politòleg Matías Spektor del think-tank Fundaçao Getúlio Vargas.
El president del Brasil s’ha forjat al llarg de la seva trajectòria una reputació de supervivent. Escollit per primer cop diputat federal als anys 90, Bolsonaro fou durant molt de temps un guerrer solitari en un parlament amb una clara sobre-representació del progressisme.
Tot plegat en un país socialment molt conservador i per tant potencialment receptiu als missatges d’aquest atípic polític. Fou així que Bolsonaro acabà trobant l’oportunitat política tant esperada quan la màquina política de Lula da Silva, tant redistribuïdora de riquesa com corrupte, explotà amb la davallada dels preus de les matèries primeres a partir del 2012.
La malaltia de Bolsonaro, com l’apunyalament que patí poques setmanes abans de les eleccions presidencials, podria fer revifar aquesta imatge. Donar-se un aire de líder messiànic que posa el seu destí en mans de Déu és una estratègia que ressona positivament en molts brasilers.
En plena pandèmia, el Brasil se’n surt millor del que es podria pensar
Al Brasil, l’epidèmia del nou coronavirus ha fet de moment uns 70.000 morts. Molts en termes absoluts però pocs comparats amb la població del país.
De fet, si s’observa la diferència de morts totals dels darrers mesos respecte la mitjana dels darrers anys, es comprova com el Brasil se’n surt millor, de moment, del que molts mitjans deixen entendre.
Anomalia en el numero total de morts al Brasil i Espanya des del gener del 2020 (en vermell) respecte a la mitjana pel mateix període de l’any (en gris). Font: Financial Times
Segons els càlculs del Financial Times, enguany l’excés de morts al Brasil (atribuïble per tant de forma molt majoritària a la Covid-19) és d’un 19% respecte la mitjana i té una tendència a la baixa. A Espanya és en canvi del 56%. Al Perú, un país veí del Brasil, l’excés de morts arriba a un esgarrifant 141%.
El mètode de la variació respecte els morts esperables en un període determinat presenta l’important avantatge d’esquivar les possibles operacions de maquillatge de les xifres oficials. En efecte, és més fàcil amagar les morts per Covid que no pas les morts totals d’un país.
Si s’observa la diferència de morts totals dels darrers mesos respecte la mitjana dels darrers anys, es comprova com el Brasil se'n surt millor, de moment, del que molts mitjans deixen entendre Share on X
Loading ...
