En seu parlamentària el president Sánchez va anunciar que el 16 de juliol es faria un acte commemoratiu de les persones mortes per la pandèmia. I va afegir sense cap mena de rubor la xifra famosa dels 27.000. La mateixa que fa més de 15 dies que està congelada pel doctor Simón i que no incorpora cap de les morts que li són comunicades per les CCAA.
Aquest és un cas escandalós que provoca la desconfiança de la població en el govern, i un fet molt greu per a un país turístic. És vist amb incredulitat per l’opinió internacional. No hi ha cap més país al món que no actualitzi les dades de manera diària o quasi.
El que el president hagi donat per descomptat que són 27.000 i ho hagi fet en seu parlamentària és particularment greu, perquè ell sap perfectament que són moltes més. La manca d’explicació clara la fa palesa en aquest cas la resposta de la ministra portaveu del govern a la pregunta d’un periodista de Televisió Espanyola i un altre de la cadena internacional CNN, que s’interessaven pel nombre de morts. La resposta de María Jesús Montero va ser extensíssima. La versió escrita té més de 700 paraules, cosa que equival a uns 2.400 caràcters, l’extensió d’un article llarg a La Vanguardia. Doncs bé, tota aquesta extensa resposta, quan es llegeix, es contempla que és un conjunt mal lligat de paraules buides i en alguns casos despropòsits, quan no senzillament falsedats, com quan insisteix dues vegades que Espanya segueix estrictament les instruccions de l’OMS per comptabilitzar els morts, quan no és així. Perquè aquí només es consideren difunts per la Covid-19 aquells que han estat sotmesos a un diagnòstic per PCR, mentre que l’OMS assenyala específicament que també s’han d’incorporar els sospitosos, encara que no s’hagi pogut dur a terme l’anàlisi.
D’altra banda, és ben evident que tres fonts diferents i solvents, INE, el Sistema MoMo i l’Organització d’Empreses Funeràries, donen xifres coincidents de morts per sobre dels 40.000. Naturalment no totes són causa de la Covid-19, però sí que ho són la gran majoria, i és clar, entre 27.000 i més de 40.000 hi ha un món de diferència. Només que s’incorporessin les morts a les residències no comptabilitzades, la xifra ja se situaria en aquell ordre de magnitud.
El govern actua d’aquesta manera per dues raons fonamentals que mouen a escàndols, perquè és jugar amb els morts. La primera, evitar com sigui arribar a la xifra simbòlica de 30.000. La segona, també impedir que Espanya sigui el primer país del món –ara malgrat tots els maquillatges és ja el tercer- en morts en proporció a la població.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS