Els resultats de les últimes enquestes publicats a Converses a Catalunya son molt clars. Si res es modifica es pot repetir un govern del procés de JxCat i ERC, amb l’ajut o sense de la CUP, el que significaria reiterar fins l’infinit l’estat de bloqueig actual, perquè la independència és inviable, impossible i a més indesitjable, mes encara en les actuals condicions, i margina les necessitat reals del país.
Aquest idea política, que es converteix cada vegada més en un tòtem sacrificial i en una activitat professional per a bastants, està marcada per la incapacitat i mediocritat dels seus dirigents. Mai el president i el Consell Executiu de la Generalitat havien presentat un nivell tant desastrós d’incapacitat per dur a terme la seva feina. Estem sotmesos a un objectiu impossible, guiats per un grup de incompetents per a les polítiques públiques. Persones sens dubte excel·lents com a tals, no conec a la majoria, però incompetents en l’activitat que desenvolupen, que són dues coses diferents. És una trista situació per a Catalunya, i accentua la nostra decadència.
Però és que l’alternativa no és pas millor: un govern d’esquerres, format pels Comuns, ERC i PSC, amb l’ajut o no de la CUP, tindria un àmplia majoria parlamentària. I aquesta és una operació per la qual treballa amb molts mitjans Jaume Roures. Es això tot el que pot oferir el país? Colau i els seus, i ERC, que vol ser punta de llaça de la república espanyola, adalil de la independència a Catalunya, gestor de l’economia catalana, i alhora apuntar-se a totes les modes progres radicalment incompatibles amb la racionalitat econòmica? I el PSC famós per efectuar tot tipus d’aliances mentre li atorguin poder, i amb els resultats que ja va il·lustrar el resultat en els tripartits del passat, en lloc de ser una peça necessària d’una alternativa de recuperació de la centralitat? És amb aquest vímets que teixirem el futur, prenyat d’amenaces, incerteses i perills?
On són els líders socials, econòmics, culturals que entenen que aquells dos camins són negatius per al país?. On són els seus actes, compromisos i suport per construir una alternativa real i, per tant, gran i forta, capaç d’oferir un altre futur al país? Independentistes o Colau i ERC al poder. És tot això el que poden oferir? La pregunta ens qüestiona a tots i condueix a anar a fons en la reflexió sobre el país que vivim, el que volem i la nostra responsabilitat.
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.