Colau i el seu perillós joc contra el vehicle privat

Ja ho va anunciar dies enrere la tinent d’alcalde d’urbanisme Janet Sanz quan declarava que calia aprofitar l’ocasió del confinament per donar un cop definitiu que liquidés la indústria de l’automòbil, referint-se a l’elevat estoc de cotxes emmagatzemats. La confirmació d’aquesta idea venia de la mà de la mateixa alcaldessa que des d’aleshores ha desplegat una intensa activitat per reduir la vialitat de Barcelona. Les actuacions restringeixen d’una forma decisiva el trànsit a carrers tan importants com la Via Laietana, València, Consell de Cent, Gran Via i la Meridiana, i continua.

De sempre Colau ha tingut una particular mania als cotxes. És d’aquelles que pensen que la gent que l’utilitza diàriament ho fa perquè vol, i no per necessitat, quan podria anar caminant tranquil·lament o en bicicleta. El tramvia de la Diagonal és un instrument més en aquest sentit dirigit a reduir l’accessibilitat privada per l’eix més important de la ciutat.

Òbviament el transport en bicicleta és i serà marginal. Ara és el 2% i la previsió màxima és que es dobli aquesta xifra en relació amb el total de desplaçaments. Per tant, per aquí no hi ha solució i el transport públic té les mateixes limitacions que patia abans de la Covid-19, més les actuals derivades del risc de contagi. Sobre aquest punt cal afegir que dos estudis diferents, un de xinès i l’altre japonès, determinen que el risc de contagi al carrer a l’espai públic és pràcticament nul o molt petit, i que el problema en tot cas es dóna en llocs tancats on hi hagi molta gent.

Per tant l’argument de Colau de tancar carrers per facilitar la distància entre vianants, no té cap fonament científic, i en contrapartida sí que cal anar amb cura per evitar que a metros, autobusos i ferrocarrils,  i les estacions, especialment de metro, es produeixin aglomeracions. És impossible compaginar aquesta exigència de salut amb la normalització de l’activitat de Barcelona i la restricció del tràfic privat. La idea que el teletreball reduirà els desplaçaments laborals és certa, però òbviament té uns límits perquè tota activitat requereix un determinat nivell de presència i també perquè no totes les empreses estan adequades a aquesta exigència. Per tant, el transport privat és un factor fonamental per a la normalització de la vida econòmica de Barcelona.

Si es vol reduir l’impacte ambiental i circulatori, l’Ajuntament té una gran àrea, insòlitament verge, d’actuacions sobre la qual procedir. Es tracta del repartiment de mercaderies i taxis  que abans de la crisi ja representava el 30% de la contaminació de la ciutat i que ara amb el creixement de les vendes online encara s’ha multiplicat més. Racionalitzar aquesta distribució, i impulsar fins a l’obligatorietat la transformació dels vehicles a la propulsió híbrida o elèctrica, ofereix tot un recorregut de bons resultats que a més millorarien la circulació.

El resultat de la incomprensible acció d’Ada Colau contra els cotxes és el manifest Per una ciutat de consens i  de futur impulsat per Foment i que signen pràcticament totes les organitzacions sectorials afectades, des del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme, Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya (CONFECAT), Gremi d’Hotels de Barcelona, Barcelona Oberta, Federació Catalana de Tallers de Reparació d’Automòbils (FECATRA), Gremi de Tallers de Barcelona, Gremi del Motor, FECAVEM-Patronal Catalana d’Automoció, Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), COMERTIA, Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya (CEDAC), Asociación de Cadenas Españolas de Supermercados (ACES) i Asociación Nacional Grandes Empresas de Distribución (ANGED) i un llarg etcètera; és a dir pràcticament totes les organitzacions empresarials que tenen alguna cosa concreta a veure amb la ciutat.

El text en definitiva el que planteja és que el que està fent l’alcaldessa és un obstacle per a la recuperació i demana que la ciutat es construeixi com la mateixa Colau ha dit moltes vegades, amb el consens de tots els seus components; és clar que la nostra alcaldessa tendeix a confondre el consens amb què li donin la raó. Per si no fos suficient, ERC amb un Maragall al capdavant, reclama que retallin l’accessibilitat de molts més carrers i els vianants passin a gaudir del 60% de l’espai viari en lloc del 47% actual. Això representaria retallar l’accessibilitat de la vialitat de Barcelona en una cinquena part aproximadament.

I tot això succeeix en una capital que té en el sector automobilístic un dels seus  punts forts, perquè en ella radiquen els centres de decisió de dues grans empreses del sector, Nissan i Seat, amb l’afegit que aquesta última ha anunciat el llançament d’una segona marca de qualitat més elitista, el Cupra. Nissan és molt possible que tanqui i el cop serà important, i sobre Seat cal preguntar-se si a mitjà termini és compatible que la seva ciutat emblema, Barcelona, sigui a la vegada la punta de llança de la lluita contra el vehicle privat.

En tot plegat, Colau s’oblida de dos fets fonamentals i que si no s’esmenen, en pagarem tots les conseqüències. Un és que la mobilitat és en realitat metropolitana i és en aquest terme en el que s’han de plantejar les solucions i no només en una visió tancada a les fronteres imaginàries d’una urb com Barcelona que no té solució de continuïtat. L’altre factor és que segons el mateix Ajuntament, el PIB de la capital caurà enguany entre un 6,4% i un 11,6%. Que la caiguda sigui el més petita possible i que l’any que ve es recuperi depèn en gran manera del que faci l’Ajuntament. De moment el camí ens porta rodolant per el pendent.

 Loading ...