Com podem confiar? Sánchez, Simón, Pérez de los Cobos, Illa, Vergés,…

La confiança en els governs és una condició necessària per sortir ben parats de la pandèmia, però dia a dia, esdeveniment a esdeveniment, el que construeixen és exactament el contrari: la desconfiança més profunda, la sospita de viure immersos en un engany permanent.

Ara, d’un dia per l’altre, el doctor Simón i el seu equip han constatat que a Espanya hi havia quasi 2.000 morts menys dels determinats. L’explicació del doctor Simón, llarga i pastosa com totes les seves, no va aclarir gairebé res a la roda de premsa del dia 25. La qüestió és, però, que ens allunyem de la simbòlica xifra dels 30.000 morts, aquella que alguns mitjans de comunicació esperen per presentar portades d’impacte.

Poc abans, la sanitat de Catalunya, encapçalada per Alba Vergés, va fer aflorar de manera sobtada tot el contrari, és a dir, centenars de noves defuncions, en un ball d’irregularitats que per desgràcia són massa freqüents a Catalunya.

Si després de tants mesos de funcionar encara són incapaços de disposar d’un sistema estadístic sòlid, com podem confiar en ells per a empreses majors? En tot plegat aflora una pregunta necessària: per què han de donar les dades cada dia si després han de fer-les ballar contínuament? Les podrien fer públiques cada 3, 5 dies, una setmana si cal, però que fossin sòlides i ben garantides, que orientessin en lloc de desconcertar. Sembla com si l’estratègia de comunicació fos la d’inundar-nos de xifres i paraules cada dia sense importar massa el sentit, com si es tractés de fer bullir l’olla prescindint dels condiments.

Però continuem amb les sorpreses. Feia 48 hores totes les alertes i prevencions estaven enceses per dur a terme un desconfinament amb molta prudència, i de cop i volta surt el president Sánchez per afirmar que pràcticament això ja està acabat i que ja podem preparar-nos per rebre turistes de fora al mes de juliol. Però si fa 4 dies, com aquell qui diu, que van declarar una retardada quarantena per a tots els que entressin a Espanya! Com s’expliquen aquests canvis tan sobtats? Doncs, per raons que res tenen a veure amb les seves previsions sanitàries, sinó amb les pressions econòmiques per obrir el país al turisme. La conclusió és evident, o abans ens alarmaven innecessàriament, entre altres raons per justificar el control i l’estat d’alarma, o bé ara arrisquen la nostra salut.

També és sorprenent el que ha tornat a succeir a Catalunya. El doctor Simón va insinuar que les dades que s’enviaven eren sospitoses i apuntava un possible rebrot. La consellera Vergés ràpidament ho va desmentir anunciant que qui coneixia el que de veritat succeïa a Catalunya era ella i de rebrot res de res. I vés per on ara resulta que Lleida no passa a la fase 2 perquè efectivament s’ha produït un rebrot. Ha passat d’una incidència acumulada en set dies de 12,1 casos per 100.000 habitants a 42,7. S’han multiplicat per quatre, que no és poca cosa. És clar que això ha succeït en un territori de baixa densitat de població. On es juga de veritat la partida és al Barcelonès i a bona part de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Per acabar d’atiar la desconfiança, dos fets s’han produït simultàniament. Un, denunciat pel diari La Razón mostrant l’informe que ho constata, que el doctor Simón ja havia tramès al recentment anomenat ministre Illa al mes de gener un document en el que alertava de la gravetat de la situació. Entre aquella data i el 14 de març, passen massa dies sense actuar, fet que obra un greu interrogant sobre la conducta del govern espanyol i específicament del ministre de Sanitat.

Relacionat amb aquest interval de temps, es produeix un altre fet que tindrà una greu repercussió. El cessament del Coronel Diego Pérez de los Cobos responsable de la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid, la més important de tota Espanya, per decisió del ministre Grande-Marlaska, adduint la pèrdua de confiança.

L’insòlit fet, que ha causat commoció en els comandaments de la Guàrdia Civil, té un motiu encara més comprometedor. L’informe que aquesta institució va fer sobre les presumptes responsabilitats del govern per no haver adoptat mesures abans del 8M que evitessin les concentracions. La gravetat de la qüestió es deriva també perquè aquest informe òbviament no ha estat una iniciativa del coronel, sinó una petició expressa de la jutgessa Carmen Rodríguez-Medel que porta el cas obert com a denúncia per presumpte delicte de predicació de les autoritats i que ja té un primer inculpat amb Franco, delegat del govern a Madrid. Per atiar més el foc de la incertesa, cal recordar que aquests informes judicials són material reservat al jutge i que per tant teòricament el ministre no n’hauria d’haver tingut coneixement. Aquest cas pot multiplicar l’impacte judicial i polític de l’afer del dia 8M, que recordem-ho va comptar amb el suport del govern i del mateix doctor Simón que previsiblement serà cridat a declarar i podria quedar inculpat. En qui podem confiar?

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

 Loading ...